Título

5.EL SINTAGMA NOMINAL
El SN s'organitza al voltant d'un nom que funciona com a nucli del sintagma.

5.1.El nom

Se'l considera el nucli del SN:

· Criteri semàntic: definirem el nom com una categoria gramatical que serveix per designar la realitat.

· Criteti formal: el nom està format per un lexema (significat bàsic), i per morfemes flexius de gènere i de nombre (distinció entremasc./fem. I sing./pl.)

5.2.Classificació dels noms

-Classificació semàntica

· Concrets: designen objectes (taula)
· Abstractes: no es poden conèixer a través dels sentits (amor)

· Comuns: objectes o éssers d'una mateixa classe (ciutat)
· Propis: éssers individuals o llocs únics (Perpinyà)

· Comptables: un, dos
· No comptables: una mica de, molt, un grapat de...

·Col·lectius: fageda, equip
· Individuals: faig, jugador

· Topònims: noms de llocs o indrets (Estats Units)
· Antropònims: persones (Elisabeth)

-Classificació formal

· Primitiu: nom bàsic (carn, viatgen cavall)
· Derivat: nom format per un lexema + afixos (carnisser, viatgern cavalleria9

· Simple: nom format per un sol lexema (fill, pasta)
· Compost: nom format per dos lexemas(filferro, autopista)

5.3.Flexió de gènere i nombre

-Morfemes de gènere

a)En general afegim una a al masculí per formar el femení.
masculí + a
noi | noia |
pintor | pintora |
colom | coloma |


Morfologia Verbal
El sintagma verbal(SV)

El sintagma verebal és el constituent fonamental i imprescindible de l'oració. Tant és així que, de vegades, la simplepresència d'un verb és suficient per construir una oració.
A diferència del sintagma nominal, que pot exercicir diferents funcions dins l'oració (subjecte, CD, CN...), el SV només pot funcionar com ha predicat i, per tant, el nucli del SV ha de ser un verb, que pot portar especificadors a l'esquerra i complements a la dreta.

5.1. El verb

Punt de vista funcional: el verb com a nucli desintagma verbal, és la categoria al voltant de la qual s'articula l'oració.
Aspecte semàntic: el verb sol expressar l'acció que fa el subjecte o l'estat en què es troba.
Aspecte formal: En qualsevol verb podem distingir dues parts: el lexema o radical i els morfemes.
a) Mode: Determina l'actitud de l'emissor en l'acció verbal.
Indicatiu
Subjuntiu
Imperatiu
b) Temps: Indica el moment enquè es produeix l'acció verbal, que pot ser present, passat o futur.
c)Aspecte: Els morfemes aspectuals indiquen si l'acció és acabada (perfectiu) o inacabada (imperfecta).
d) Nombre i persona: El nombre indica si el subjecte és singular o plural. La persona relaciona el verb amb un dels pronoms personals forts que l'acompanyen (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells).

5.2. Les formes nopersonals

Les formes no personals del verb són l'infinitiu, el gerundi i el participi. No indiquen el temps de l'acció, i les dues primeres tampoc no tenen morfemes de nombre ni persona.

5.3. Les formes personals

El sistema verbal català està compost per catorze temps més dues formes perifràstiques que s'integren en el mode indicatiu, a més de l'imperatiu. Cal afergir-hi, a més, les formesno personals.
Temps compostos i formes perifràstiques
Els temps compostos es formen amb el verb auxiliar haver, que incorpora la informació morgològia, i el participi del verb conjugat.
Les formes perifràstiques es construeixen amb el rpesent del verb anar, i les formes analògiques vares, vàrem i vàren, més l'infinitiu o infinitiu compost.

5.4 Classificació dels verbs
La complexitat delsverbs fa que, a l'hora d'intentar assajar-ne una classificació, hàgim de tenir en compte diferents criteris.

5.5. Les conjugacions verbals
Distingim tres conjugacions verbals. Cada conjugació presenta una vocal temàtica que apareix tant en les diverses terminacions dels verbs com en les possibles mots derivats procedents d'aquestes formes.

· 1ra Conjugació: -ar (vocal temàtica)
·...