Tòpics literàris

ELS TÒPICS LITERARIS
Un tòpic literari és una idea o un procediment estilístic que, de tant repetir-se, s’ha convertit en una
fórmula tipificada usada de manera recurrent pels escriptors. La major part dels tòpics procedeixen de
la literatura clàssica, i per això sovint s’identifiquen amb una expressió llatina.
Alguns dels tòpics més freqüents en la tradició literària occidental són:
•
•
••
•

l’exhortació a gaudir del present (carpe diem)
el pas implacable del temps (tempus fugit)
la vida comparada amb un riu (vita flumen)
l’elogi de la vida en contacte amb la natura (beatus ille)
l’edat d’or (aurea aetas)…

Hi ha tòpics que sintetitzen l’esperit de tota una època. Per exemple, l’amor entès com un pacte
(foedus amoris), que reflecteix la relació de vassallatge feudal,és molt present en la literatura
medieval, mentre que els renaixentistes exalcen el valor de la vida present i terrenal a través del tòpic
del carpe diem.
Els tòpics consagrats per la tradició constitueixen un conjunt força tancat, ja que es refereixen a
qüestions bàsiques de l’existència humana, com ara el pas del temps, la mort o l’amor. Malgrat que
són presents en tots els gèneres i totesles èpoques, n’hi ha alguns molt freqüents a la poesia
medieval, renaixentista i barroca. Aquests són els més importants:
EDAT MITJANA

RENAIXEMENT

BARROC

Homo viator

Vita theatrum

Ubi sunt?

Vita somnium breve

Vanitas vanitatum

Tempus fugit
Carpe diem
Collige, virgo, rosas
Aurea mediocritas

Memento mori

Memento mori

Omnia mors aequat

Cotidie morimur

Vulnusamoris,furor amoris, flamma

amoris

Foedus amoris
Donna angelicata
Descriptio puellae
Odi et amo
Locus amoenus
Beatus ille
1

Rosa Alegre (2011-2012)

1.

LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS

La literatura ha expressat, al llarg de la història, les múltiples concepcions de la vida humana i sovint
ho ha fet a través de tòpics molt recurrents. La major part d’aquests tòpics transmet unavisió de
l’existència dominada per la sensació de precarietat que produeix el pas del temps i la perspectiva de la
mort.
Metàfores de la vida
La metàfora permet expressar de manera plàstica i concisa una determinada idea de la vida; és
freqüent comparar-la amb un trajecte o amb una ficció.
VITA FLUMEN, “la vida com un riu” que flueix
constantment i que mena fins al mar, que
representa lamort.
Aquesta metàfora ja l’enuncià el grec Heràclit (544 aC483 aC), que va dir que tot flueix i comparà el flux de
l’existència amb un riu.

HOMO VIATOR, “l’home, un caminant”; la vida
vista com un viatge, un pelegrinatge que aporta
saviesa i experiència.
La idea del viatge com a procés d’aprenentatge ja és
present a l’Odissea. És un tòpic freqüent en la literatura
medieval: la vida coma camí de purificació.

VITA THEATRUM, “la vida com a teatre”, com a
representació del paper que ens toca.
És una metàfora
pensament barroc.

molt

antiga:

VITA SOMNIUM BREVE,
somni”, una il·lusió efímera.

característica

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
[...] i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font ala mar –la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Ple d’aventures, ple de coneixences.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
I que ja siguis vell quan fondegis l’illa,
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.
KONSTANTINOS KAVAFIS
Com una obra de teatre, així és la vida; elque importa no
és la duració, sinó com de bé s’ha representat.
SÈNECA

del

“la vida és un breu

Motiu recurrent en la literatura barroca i recuperat pels
surrealistes.

El real, doncs, què és? Puix que a ple sol
Vaig per canals obscurs; i entre la gent,
En vast desert, perdut. El fadrí mol
Sens gra ni boll, i la passa indolent.
Oberts, els ulls són buits; i on va, què vol,
Ni...