T2 La Font D Alimentacio

1STI Crèdit 5 : Equips i sistemes informàtics

LA FONT D'ALIMENTACIÓ
La font d'alimentació, és un muntatge elèctric/electrònic capaç de transformar el corrent
de la xarxa elèctrica en un corrent que el pc pugui suportar.
Les fonts d'alimentació solen seguir uns estàndard. L'habitual fins als Pentium MMX
era el format AT. A partir del Pentium MMX se va anar popularitzant el format ATX i enl'actualitat, des de la sortida dels Pentium 4, es comença a utilitzar una versió ATX
millorada: l'ATX12v.
Les principals diferències entre uns formats i altres consisteixen en els voltatges que
subministren i les seves intensitats.
Les primeres fonts d'alimentació (AT) subministraven +5, -5, +12 i 12v exclusivament,
no podien ser controlades per programari, i a causa d'això Windows sempre feia
aparèixeruna pantalla que deia “Ara pot apagar l'equip amb seguretat”.

Sistema AT, com es pot observar
està format per dos connectors, per a
connectar-los
correctament,
els
cables negres sempre han de situarse al centre, com podem veure en la
figura.

Amb l'aparició de processadors que funcionaven a menys de 5v, va ser necessari la
introducció d'un nou voltatge: 3.3v. Així, l'estàndard ATX té noveslínies per a
subministrar 3.3v amb un elevat corrent, ja que d'ells se sol alimentar almenys el
processador i targeta gràfica. Aquestes fonts a més tenen una altra línia que són els 5v
StandBy (5vsb) que estan alimentant permanentment a la placa base mentre
l'ordinador estigui connectat a un endoll. Això junt amb l'encesa electrònica (no s'usa
interruptor) permet que es puguin fer coses com quel'ordinador s'engegui a una hora
determinada, encendre's al rebre una trucada per mòdem o xarxa, etc. i que es pugui
apagar des del sistema operatiu.
Després de l'aparició de processadors amb molt consum d'energia i funcionant a uns
voltatges molt baixos (1,5v) Intel va decidir utilitzar un altre voltatge per a alimentar el
regulador de tensió que alimenta al processador: els 12v. Així, va sorgir unanova
especificació de l'estàndard ATX, l'ATX12v que porta uns nous connectors per a afegir
12v.
Els fabricants de plaques són els que
decideixen si usar l'ATX convencional o el
nou ATX12v o en alguns casos afegeixen un
connector com el dels discos durs. Ja que els
12v es poden prendre del connector ATX
normal, en algunes plaques és opcional el
seu ús, encara que si la placa està
preparada per a aquesttipus de connectors
és recomanable la seva utilització.

Caixes i fonts d’alimentació. Tipus i connexionat.
J.Perona / A. Miguel

Pàg 8

1STI Crèdit 5 : Equips i sistemes informàtics

El format ATX té, per alimentar a la placa, un únic connector que només es pot endollar
en una posició, de forma que no hi ha error possible.
El format ATX12v, format per aquests tres connectors, s'ha començat autilitzar amb els
Pentium 4, encara que no és exclusiu d'Intel i hi ha plaques per a AMD que els utilitzen
Preses d'alimentació de dispositius.
A l'esquerra la presa per a discos durs,
CD-ROM, etc.
A la dreta la de la disquettera.
Els dos connectors tenen una forma que
només permet inserir-los en la posició
correcta.
Totes les fonts d'alimentació tenen una potència nominal de treball, per damunt dela
qual no poden funcionar.
Això vol dir que la font no és capaç de subministrar tot el corrent que nosaltres li
demanem, sinó que la limita internament a uns valors establerts pel fabricant.
Aquestes xifres solen rondar actualment els 350/400 W, encara que en la pràctica és
difícil que la font arribi a donar la potència que indica en l'etiqueta.
El problema és que a mesura que augmentem el nombrede perifèrics en la màquina,
arriba un moment en què la font d'alimentació no dóna més de si.
En aquesta situació és freqüent que el sistema es torna inestable, perquè, encara quan
els dispositius operen amb corrents de treball inferiors a les nominals, hi ha operacions
com la còpia de dades entre discos durs, wake up, etc. que produeixen un pic de
consum que fa que les tensions d'alimentació...