T4-La Comunicació Verbal I No Verbal. T5-La Premsa: Notícia, Crònica I Reportatge

T-4
La comunicació verbal i no verbal
·Verbal: mitjançant les paraules
·No verbal: sense paraules, mitjançant l’expressió de la cara, la mirada, el moviment de les mans, la postura del cos, la forma de vestir, el to de la veu, etc.
La conversa és una activitat espontània entre dos interlocutors en que intervenen elements verbals i no verbals.
Estructura de la conversa

La llengua en laconversa informal
·Ús d’onomatopeies i interjeccions, per donar més força i expressivitat al discurs:patapum, uf!..
·Frases inacabades, que en el llenguatge oral s’entenen gràcies als gestos i al context:És que…, quan el veus…, etc.
· Varietat d’entonacions, que ens ajuden a expressar les emocions i els sentiments: Òndia, tu!, etc.
·Ús dels comodins lingüístics, mots amb un significat tan generalque serveixen per a tot: cosa, això, etc.

·Alteracions de l’ordre normal de la frase: ja t’ho deia jo.
·Ús de registres populars, fent servir paraules incorrectes, vulgars o malt sonants: quin rotllo, allavorens, etc.
L’expressió dels sentiments en la comunicació verbal


La vocal neutra a/e
En els dialectes del bloc oriental, les vocals a i e es pronuncien igual quan la vocal ésigual
Regles bàsiques per escriure correctament la vocal neutra
* Terminacions nominals: masculins, femenins i plurals.

* La vocal final dels mots masculins en singular sol ser e: el poble, el lladre, etc.
Excepcions:
Masculins en –a: dia, mapa, etc. I els mots acabats en –arca: monarca; -cida: incecticida; -ista: ciclista; -ma: idioma; -ta: pirata, etc.
* La vocal final dels motsfemenins en singular sol ser a: la bola, la pista, etc.
Excepcions:
Femenins en –e: base, classe, febre, etc.
* El plural, els mots acabats en vocal neutra a/e s’escriuen amb –es: els pobles, els cavalls, les pistes, les pistoles, etc.

* Terminacions verbals

* Les formes verbals personals, quan acaben en vocal neutra, s’escriuen amb a: canta, llegia, etc.

Però quan la vocalneutra és el penúltim so, s’escriuen amb e: canten, llegien, etc.
S’escriuen amb e final les quatre formes verbals següents: corre, omple, vine, obre.
I també els infinitius de la segona conjugació:ploure, veure etc.

* S’escriuen amb a les formes amb arrel àtona dels verbs néixer, treure, jeure i fer: naixem, traurem, etc.
* Famílies de paraules

* En els derivats escrivim sempre lamateixa vocal àtona de l’arrel del mot primitiu:
ferro - ferreter taula – taulell
* En els verbs, la vocal tònica de la 1a, 2a o 3a persona del present d’indicatiu ens indica com hem d’escriure les altres formes verbals:
Jo tanco – tancarem tu nedes – nedava

Mots que poden presentar dubtes ortogràfics
Mots que s’escriuen amb a: afaitar, arrabassar, avaluar, barnús,etc.
Mots que s’escriuen amb e: albercoc, disfressar, enyorar, ràfega, etc.

El verb: modes i temps
El verb és el nucli del sintagma verbal i expressa el comportament del subjecte.




Característiques del verb


Temps simples i compostos
Els mots simples es formen afegint morfemes verbals al lexema. Els temps compostos es formen amb el verb auxiliar i el participi del verbcorresponent.
El mode indicatiu
* El present
Indica una acció que s’esdevé en el temps en què és enunciada, però també pot referir-se a un fet permanent, anterior o posterior.
* El passat

* El futur



* El condicional


El mode subjuntiu

El mode subjuntiu expressa desitjos o dubtes, depèn generalment d’un altre verb en indicatiu.
Present: que jo vingui
Perfet:que jo hagi acabat
Imperfet: que jo inscrivís
Plusquamperfet: que jo hagués suspès

El mode imperatiu
L’imperatiu és el mode que usem quan volem expressar una ordre o un prec.
Beu/Seieu
El mode imperatiu només s’utilitza en les oracions afirmatives. En les negatives, per formular prohibicions, es...