Tabac

El tabac és una planta de la família de les solancees, que es cultiva en climes càlids. A les seves fulles hi ha un alcaloide (substàncies que tenen les drogues ó estupefaents),que és la nicotina que influeix de manera desfavorable sobre el sistema nerviós i fins i tot en dosis molt elevades pot produir una paràlisis respiratòria.

Quan Colón va arribar a les Antilles va observar que nombrososindis aspiraven el fum que produïen unes fulles que anomenaven tabac; uns ho feien mitjançant pipes, altres enrotllant les fulles, també el mastegaven o l’aspiraven en pols pel nas.
Sembla ser que els natius utilitzaven el tabac des de temps molt antic amb fins religiosos, medicinals o tòxics.

Els espanyols van importar el tabac a Europa a principis del segle XVI i ben aviat és van establirplantacions i el van utilitzar a l’estil dels indis americans: fumant amb pipa o en forma de cigars, mastegant-lo o aspirant-lo pel nas (rapé).

L’origen dels cigarrets és de Turquia i fins el segle XIX no es va generalitzar el seu consum per Europa i America.


Una novetat molt important a Espanya és la aprovació d’una nova llei Antitabac que va començar la seva aplicació l’1 de gener de2006. Els fumadors ho tenen molt més difícil per consumir tabac fora de casa. I és que es prohibeix fumar en els centres de treball i també en gairebé tots els llocs públics tancats.

De fet, la llei preveu que només es pot fumar en restaurants i bars de més de 100 m2 que tinguin una zona especialment preparada per fer-ho, pel que fa als que tenen una superfície inferior, tenien que decidir sipermetien o no fumar en el seu interior i anunciar-ho a la porta de l’establiment. La llei preveia que tots els establiments de restauració (menjar) tenien vuit mesos per adaptar les seves instal·lacions a la nova llei, al final són molt pocs els que han fet les noves instal·lacions i quasi tots admeten fumadors.









Les drogues sempre han estat lligades a la humanitat. En un principinomés s'utilitzaven amb fins curatius o com a part de rituals religiosos, però la seva capacitat d'actuar sobre el sistema nerviós, (constituït per l'encèfal i la medul·la espinal que ens controla l'activitat general i regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos), pot provocar canvis, tant a nivell físic com psicològic, per això les ha convertit en el "remei màgic" per aquellsque volen d'una manera ràpida i puntual fer del seu cos una màquina d'alt rendiment o per aquells que, no estan satisfets amb la seva realitat i busquen noves experiències, però el preu que han de pagar tant uns com els altres pot arribar a ser la pròpia vida.
El segle XX no tan sols ha aportat molts avenços tecnològics, sinó que també serà recordat com el segle de l'aparició d'un dels problemesmés greus de la societat occidental: la drogaaddicció i el doping esportiu.

Durant aquest segle s'ha fet habitual en alguns sectors de la societat el consum de certes substàncies considerades drogues, doncs tenen com a única finalitat alterar l'estat físic o psíquic de les persones produint un fals i momentani benestar.

Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut): "Droga" és totasubstància que, introduïda a l'organisme per qualsevol via d'administració, produeix una alteració, d'alguna manera, del natural funcionament del sistema nerviós central de l'individu i és, a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Amb el consum repetit d'aquestes substàncies es poden arribar a confondre les prioritats: La família, el treball i els estudispassen a un segon terme i la substància passa a ser el més important, convertint a l'individu en un addicte, però de vegades l'addició pot arribar molt més enllà, la necessitat psicològica pot anar acompanyada de trastorns físics i psíquics quan el subjecte deixa de prendre la droga.
Es considera que una de les millors maneres de tractar les drogues és conèixer-les, cosa que ens ajudarà a entendre...