Taco De Filosofía (En Catalán)
Páginas: 5 (1016 palabras)
Publicado: 3 de febrero de 2013
FILOSOFÍA: CERCA DEL CONEIXEMENT EN VISTES A EL CONEIXEMENT
Tales de Milet 624 – 548 Primer filòsof
Pitàgores Sasmos 582 – 396 Autonomenat filosof
Plató d’atenes 428 – 347 primer filosof de tenir una obra extensa
Aristòtil estagira 384 – 322
Karl Theodor -> considera la filosofia una perspectiva desesperant d’identificar i justificar
Karl Popper – Viena 1902 – Londres 1994 Filòsof,sociòleg i teòric de ciencia.
( Tot esser humà es considerat filòsof)
Sentit de la necessitat de la filosofía
Compleix uan funció social, en la formació de ciutadans lliures i autonoms amb ESPERIT CRÍTIC. Ho necesitem per defensar:
- Critica de la cultura
- Recerca de l’esser huma sobre si mateix
- Garantia de llibertat
ORIGEN DE LA FILOSOFÍA:
S.VI s.C primers filòsofsque viuen a la costa Jonica del mar Egeu.
A l’antiga grècia, en un moment en el qual la cultura grega s’aferrava al mar Mediterrani i s’estenia per colònies expancionant-se comercial-ment d’intercanvis culturals.
En contacte en altres cultures, fa que aquestes deixin els mites e histories religioses per fixar-se nomès en tot alló que tingui una raó.
Èpoques:
- Presocràtica -> TALES,ANAXIMANDRE, ANAXIMENES, EMPEDOCLES, ZENÓ, PARMÉNIDES, DEMÓCRITES, PROTAGORES, ANAXAGORES, PITAGORES, HERACLIT. (COSMOLOGIA)
- Clàssica -> PLATÓ, SÓCRATES, ARISTOTIL.
- Helenistica -> PIRRÓ, PANECI, POSIDÓNI, ZENÓ, EPICUR.
HISTORIA DE LA FILOSOFÍA:
És inseparable de la seva propia història. Des dels seus orígens ha mirat d’adaptarse a exigencies sobre problemes en un moment històric.Depèn de l’època, la forma de pensar,i per tant, la filosofía, era diversa.
LA FILOSOFÍA GREGACLÀSSICA:
La filosofia es va tornar una activitat cultural i va passar a ser una forma d’organitzar la vida social de tipus ètic i polític.
SÒCRATES, PLATÓ I ARISTÓTIL la reflexió dels quals va sobresaltrar en els
S. V i VI a.C La seva filosofía es va convertir en el model a seguir als posteriorssegles.
LA FILOSOFÍA GREGA HEL·LENÍSTICA:
Època que comença amb l’expansió de la cultura Greg pel mediterrani amb l’imperi d’alexandrelgran, la filosofía va adquirir un nou caràcter més pràctic.
La ciutat grega havia desaparegut, el ciutadà s’havia convertit en cosmopolita, i els filòsofs en mestres de la vida que ajudaven als humans a conseguir la felicitat.
(SENÓ, EPICUR)
LAFILOSOFÍA AL SERVEI DE LA RELIGIÓ
E. Mitj, la religió cristiana predomia a tot arreu, la filosofía es fa la seva serva fonamentant les seves teories que són màximament inventades i per tant, de difícil comprensió per l’esser humá.
Per això, el problema més gran era la capacitat d’establir veritats a partir d’observar la natura. (problema fe – raó)
Filosofía i filósofs de la E. mitjana:
-AURELI AUGUSTI (Sant Agustí) S. IV, figura important en el desembolupament del cristianisme.
- JOAN ESCOT - S. IX va neixer a Irlanda. Crea el primer gran sistema filosófic de la edat mitjana.
- TOMÀS D’AQUINO – S. XIII incorpora en gran part idees aristotèliques.
- GUILLEM D’OCCAN – S. XIV franciscà lògic i nominalista.
ELS FILÒSOFS DEL S. XVI i XVIII EMPIRISTES:
- JOHNLOCKE 1632 – 1704 qualsevol contingut mental es una idea
- THOMAS HOBBES 1588 – 1679 “Homo homini lupus est”
- DAVID HUME 1711 - 1776 Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Empirista provè del grec empeireia “experiència”. El coneixement raonal depén de l’experiencia. La raó humana depén de la sensivilitat.
ELS FILÒSOFS DEL S. XVII i XVIII CRITICISME
KANT IMMANUEL1724 – 1804
La raó defineix formes d’actuar i de viure dels homes. Preguntes essencials:
- què puc saber? (pregunta epistemologica)
- Què he de fer? (pregunta ètica)
- Què puc esperar? (pregunta religiosa)
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA:
Hi van units moviments romàntics que portaven una nova concepció de la història, mes ànsies de llibertat tant social com políticament nascudes...
Tales de Milet 624 – 548 Primer filòsof
Pitàgores Sasmos 582 – 396 Autonomenat filosof
Plató d’atenes 428 – 347 primer filosof de tenir una obra extensa
Aristòtil estagira 384 – 322
Karl Theodor -> considera la filosofia una perspectiva desesperant d’identificar i justificar
Karl Popper – Viena 1902 – Londres 1994 Filòsof,sociòleg i teòric de ciencia.
( Tot esser humà es considerat filòsof)
Sentit de la necessitat de la filosofía
Compleix uan funció social, en la formació de ciutadans lliures i autonoms amb ESPERIT CRÍTIC. Ho necesitem per defensar:
- Critica de la cultura
- Recerca de l’esser huma sobre si mateix
- Garantia de llibertat
ORIGEN DE LA FILOSOFÍA:
S.VI s.C primers filòsofsque viuen a la costa Jonica del mar Egeu.
A l’antiga grècia, en un moment en el qual la cultura grega s’aferrava al mar Mediterrani i s’estenia per colònies expancionant-se comercial-ment d’intercanvis culturals.
En contacte en altres cultures, fa que aquestes deixin els mites e histories religioses per fixar-se nomès en tot alló que tingui una raó.
Èpoques:
- Presocràtica -> TALES,ANAXIMANDRE, ANAXIMENES, EMPEDOCLES, ZENÓ, PARMÉNIDES, DEMÓCRITES, PROTAGORES, ANAXAGORES, PITAGORES, HERACLIT. (COSMOLOGIA)
- Clàssica -> PLATÓ, SÓCRATES, ARISTOTIL.
- Helenistica -> PIRRÓ, PANECI, POSIDÓNI, ZENÓ, EPICUR.
HISTORIA DE LA FILOSOFÍA:
És inseparable de la seva propia història. Des dels seus orígens ha mirat d’adaptarse a exigencies sobre problemes en un moment històric.Depèn de l’època, la forma de pensar,i per tant, la filosofía, era diversa.
LA FILOSOFÍA GREGACLÀSSICA:
La filosofia es va tornar una activitat cultural i va passar a ser una forma d’organitzar la vida social de tipus ètic i polític.
SÒCRATES, PLATÓ I ARISTÓTIL la reflexió dels quals va sobresaltrar en els
S. V i VI a.C La seva filosofía es va convertir en el model a seguir als posteriorssegles.
LA FILOSOFÍA GREGA HEL·LENÍSTICA:
Època que comença amb l’expansió de la cultura Greg pel mediterrani amb l’imperi d’alexandrelgran, la filosofía va adquirir un nou caràcter més pràctic.
La ciutat grega havia desaparegut, el ciutadà s’havia convertit en cosmopolita, i els filòsofs en mestres de la vida que ajudaven als humans a conseguir la felicitat.
(SENÓ, EPICUR)
LAFILOSOFÍA AL SERVEI DE LA RELIGIÓ
E. Mitj, la religió cristiana predomia a tot arreu, la filosofía es fa la seva serva fonamentant les seves teories que són màximament inventades i per tant, de difícil comprensió per l’esser humá.
Per això, el problema més gran era la capacitat d’establir veritats a partir d’observar la natura. (problema fe – raó)
Filosofía i filósofs de la E. mitjana:
-AURELI AUGUSTI (Sant Agustí) S. IV, figura important en el desembolupament del cristianisme.
- JOAN ESCOT - S. IX va neixer a Irlanda. Crea el primer gran sistema filosófic de la edat mitjana.
- TOMÀS D’AQUINO – S. XIII incorpora en gran part idees aristotèliques.
- GUILLEM D’OCCAN – S. XIV franciscà lògic i nominalista.
ELS FILÒSOFS DEL S. XVI i XVIII EMPIRISTES:
- JOHNLOCKE 1632 – 1704 qualsevol contingut mental es una idea
- THOMAS HOBBES 1588 – 1679 “Homo homini lupus est”
- DAVID HUME 1711 - 1776 Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Empirista provè del grec empeireia “experiència”. El coneixement raonal depén de l’experiencia. La raó humana depén de la sensivilitat.
ELS FILÒSOFS DEL S. XVII i XVIII CRITICISME
KANT IMMANUEL1724 – 1804
La raó defineix formes d’actuar i de viure dels homes. Preguntes essencials:
- què puc saber? (pregunta epistemologica)
- Què he de fer? (pregunta ètica)
- Què puc esperar? (pregunta religiosa)
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA:
Hi van units moviments romàntics que portaven una nova concepció de la història, mes ànsies de llibertat tant social com políticament nascudes...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.