taesgy

La descolonització d’Àfrica

Àfrica un país en que estava dominat per diferents forces del món, va tardar en començar el procés de descolonització. Fa mig segle més o menys, a aquest territories van portar a terme disset descolonitzacions. La descolonització va afectar a més de la meitat del món i va repercutir notablement en les relacions internacionals.
Des del punt de vista cronològic,aquest procés de l’Àfrica es pot dividir en dues etapes:
1. La primera correspondria a la descolonització d'Àsia i es podria enquadrar entre 1946 i 1954
2. La segona etapa correspondria a ladescolonització d'Àfrica i abastaria des de 1956 a 1966.

Al 1945 a l’África només existien tres estats independents: Etiòpia, Libèria i Egipte. Però la independència de l'Índia i el Pakistan,el1947, va ser un  punt  d'inflexió per als moviments africans. Ghana va ser el primer país de l’África subsahariana que es va independitzar de Londres (1957). Però el colonialisme es vaperllongar per altres mitjans. Àfrica va seguir una única via cap a la independència.  Algunes colònies van obtenir la independència a través de la lluita armada. Aquest va ser el cas de Kenya, on el Mau-Mau es varevoltar contra els britànics; De Moçambic,  que es va aixecar  contra el domini portuguès i de Zimbabwe,  on els insurgents  africans van derrotar els colons britànics encapçalats per Ian Smith, que havia trencat amb Londres. Hi va haver episodis sinistres que el general no va citar en les seves memòries, però va ser especial, a diferència del cas algerià. Els personatges més destacats d’aquestadescolonització van ser:
Jacques Foccart, un gaullista que durant gairebé vint anys, des que el 1959 va ser nomenat per  De Gaulle, va dirigir la política africana de França.
 Foccart redibuixar el neoimperi amb una xarxa de dirigents africans, d'una banda, i d'empresaris i polítics francesos, per una altra. És a dir, la França frique, en què van prosperar líders  com Jean-Bedel Bokassa, ...