Taller De Literatura

Taller de narrativa

Elena López Franco
4 Eso C

SOBRE L'ARGUMENT:
Em desperto, és tard, ho sé. La llum m'impedeix obrir els ulls del tot. ¿Per que no ha sonat el despertador?
La meva ment és conscient que estic en un embolic. Si segueixo així perdré la feina.
Em buido i òbric els ulls. Increible.
El veig tot en blanc i negre, aquests no són els meus ulls. Intente tocar-me la cara ambles mans, però no tinc mans. Estic espantada, la por recorre cada vena del meu cos.
Miro cap amunt i només veig una figura enorme de fusta. La meva còmoda? Impossible
Em intento donar compte d'on estic. És la meva habitació?
Tot és més gran ara .No. Jo sóc més petita.
Intente córrer però les cames no responen. El torno intentar. Res.
No se que fer, em sento impotent.
L'aire entra per lafinestra entre oberta i m'empeny. Té molta força, m'alça i fa que em moga.
El meu cos s'obre. Vol. Tinc ales?
Quan l'aire s'atura intento planejar fins a terra. Caic. No em faig mal.
Amb la meva nova vista veig una silueta. Gran. Enorme.
La intento escalar, les cames segueixen sense respondre'mi així que intento volar.
Les meus ales s'obren. Es mouen ràpidament i començo a elevar. Pes poc.
Esticalt i veig la silueta. Sóc jo, estirada a terra sense vida.
M'espanto. Caic. Tanco els ulls
Intente plorar. No puc.
Tot el meu cos rebutja els sentiments, no pot expressar.
Òbric els ulls. No m'he acostumat a la vista d'aquests.
Estic davant d'una porta.Es gegant.
Intente tornar a volar. Les meves ales es mouen.
Pujo. Pujo. Pujo
Arribo al pom de la porta. És metàl · lic, de ferro i estálluent.
Em veig. M'espanto.
Karma és la primera paraula que ve a la meva ment, però no la crec.
Un bitxo, això és el que sóc ara.
Caic. Una altra vegada sense dany
Tinc sentiments contradictoris.
No tornaré a ser jo.
Mai sentiré res més en la vida.
Els meus dits no tocaran més pàgines de llibres.
No tornaré a menjar el meu menjar preferit
Perquè jo? No ho sé
Què fare ara? Tampoc
Això ésel que passa deprés de morir? No tinc ni idea
Per ara deixo la meva ment en blanc.
Recordo on estava la finestra.
Vol. Surto d'aqui.
No sé que fare ara així que simplement vol.

SOBRE EL TEMA:
Misteri a la gelateria
John es trobava al lloc del crim. Cada vegada es produïen en llocs més estranys, aquesta vegada una gelateria, no entenia el que li havia provocat l'impuls al dependentd'aquest alegre local.
Observant a la pobra víctima va trobar al seu company, Lu.
-Tinc males notícies.
-No són sempre dolentes en la nostra professió?
-La víctima tenia llaços de sang amb el magnat de les gelateries Don Vato Carleone. Pot ser un mobil.
-No veig la mala notícia. Cas resolt
-No tan ràpid, també l'assassí té llaços amb aquest magnat.
-No entenc res
El vell policia mirava l'hometirat a terra vestit de trage, el qual s'havia tacat de gelat fa poc.
Van portar l'assassí a la sala d'interrogacions.
L'home encara vestit amb l'uniforme de la gelateria, mirava a l'infinit sense percuparse que els dos oficials le estuveren observant darrera el vidre camuflat.
De tant en tant pestanyejava o movia el cap però no va fer més moviments en les dues hores que va estar a la sala.-Deberiem entrar a interrogar
-Aquest tio em posa els pèls de punta
-No em vinguis amb aquestes i entra en la sala.
La jove Lu va entrar i es va asseure a la cadira de plàstic gris que tan bé coneixia.
-Amb que una gelateria? Que et porto a fer alguna cosa així, Hick?
L'home es va guirar cap a ella i li va somriure.
-Les gelateries no són tan diferents a les comiserias saps ...
-Perquè diusaixò?
-Fixa't en les dues hi ha assassinats, assassins, gent que diu no ser assassins. Els semblants són sorprendentes.No creus?
-Perquè ho vas fer?
-Ordres, com les teves.
-De qui? Qui et va donar les ordres Hick?
No va parlar més,es va tornar a quedar mirant a l'infinit sense respondre les preguntes de la jove agent.
Aquesta es va reunir amb el seu company a la sala de personal.
-Parlarà...