TANCAMENT DE LA CENTRAL DE TXERNÒBIL



TANCAMENT DE LA CENTRAL DE TXERNÒBIL

Durant els set mesos següents a l'accident, les restes del reactor nuclear 4 accidentat van ser enterrats pels liquidadors, mitjançant la construcciód'un "sarcòfag" de 300.000 tones de formigó i estructures metàl·liques de plom per evitar la dispersió dels productes de fissió. En principi, aquest sarcòfag va ser una solució provisional i haviad'estar sota estricte control per la seva inestabilitat a llarg termini, ja que podia produir-se un enfonsament.

A la Conferència Internacional de Viena, celebrada l'abril de 1996, es va concloure quela rehabilitació total de la zona no era possible a causa de l'existència de "punts calents" de contaminació, de riscos de contaminació d'aigües subterrànies, de restriccions en els aliments i deriscos associats al possible col lapse del sarcòfag, donat el seu deteriorament en els anys següents a l'accident. Es va apuntar que calia dur a terme un complet programa d'investigació per desenvolupar undisseny adequat que constituís un sistema de confinament segur des del punt de vista ecològic, evitant les filtracions d'aigua de pluja al seu interior i evitant l'enfonsament del sarcòfag existent,el que provocaria la fuita de pols radioactiva i de les restes de combustible al medi ambient.
La unitat 3 de la central de Txernòbil, es va aturar definitivament el 15 de desembre de 2000. Tant elsexperts ucraïnesos com els estrangers, van fixar el cost del tancament entre 2.000 i 5.000 milions de dòlars, fins retirar el combustible radioactiu que quedi a la central amb data límit el 2008.Aquesta decisió va completar el tancament total de la instal lació nuclear que havia donat lloc, el 26 d'abril de 1986, a la major catàstrofe nuclear de la història.
Anteriorment, el reactor 1 s'haviatancat el 31 de novembre de 1996, després de greus deficiències de la refrigeració que van donar lloc a un nivell 3 en l'Escala INES, i el reactor 2, que s'havia tancat l'octubre de 1991 després d'un...