Tardor De 1936

Tierra y libertad
Fitxa tècnica
Títol: Tierra y libertad
Any: 1995
Director: Ken Loach
País: Regne Unit
Duració: 110 min.
Gènere: Drama/Bèl·lic/Històric
Tardor de 1936. David Carr (Ian Hart), un jove comunista en atur, deixa Liverpool per intervenir en la guerra civil espanyola, dins del bàndol republicà, i ingressa en la Brigada Internacional del front d'Aragó. Allà coneixerà molts miliciansprocedents de tot Europa i els Estats Units, especialment l'espanyola Blanca (Rosana Pastor), una atractiva anarquista. David i Blanca estan convençuts de lluitar per la defensa de la llibertat. La igualtat entre les persones i el compartir terra i béns, sense existència de classes socials són els ideals que defensen.
En la pel·lícula podem veure les actuacions de la brigada internacional. Aquestesbrigades, eren voluntaris de molts països que venien a lluitar a favor de la República. El problema d'aquestes brigades, és que no tenien molta experiència militar i no tenien un gran repertori d'armes com els rebels. L'òrgan que va organitzar aquesta arribada massiva de persones d'altres països va ser la Internacional Comunista. Aquestes persones venien exclusivament per les seves ideologies iper defensar la República i lluitar contra els rebels. El 4 de setembre s'uniria el cap de govern espanyol Largo Caballero. Els voluntaris internacionals a Espanya dins l'exèrcit de la República eren majoritàriament comunistes, però també hi havia anarquistes, socialistes... Sobre la dissolució i organització de les milícies caldria dir que tot i que el Comitè de Milícies s'havia convertit en elpoder real a Catalunya en les primeres setmanes de la guerra, seguia existint el Govern de la Generalitat, atès que la CNT no va veure la necessitat d'acabar amb aquesta situació. El Govern autònom només podia dedicar-se a legalitzar les conquestes ja fetes per la revolució. Així, va aprovar un increment general de sous, la confiscació de les empreses abandonades, i la llei de sindicacióobligatòria. Malgrat la seva manca de poder, la seva mera existència, combinada amb la pressió que s'exercia sobre Catalunya des del Govern central, eren suficients com per donar-li una certa legitimitat. Aprofitant l'augment dels problemes econòmics i militars del Comitè de Milícies, la Generalitat va aconseguir persuadir la CNT perquè acceptés la formació d'un poder unificat que seria el Consell de laGeneralitat. La CNT va acceptar la proposta com l'única forma d'aconseguir més ajuda militar i financera de Madrid i d'impedir que es produís la revolució. En aquesta situació, el dia 26 de setembre es va constituir el nou Govern català, compost per representants d'ERC, de la CNT, del PSUC, del POUM, de la Unió de Rabassaires, i de l’Acció Catalana. Uns dies després es va dissoldre el Comitè deMilícies, i el 9 d'octubre el Consell va dissoldre tots els comitès revolucionaris locals i els va substituir per nous consells municipals basats en la mateixa distribució de representants del nou Govern de la Generalitat. Això significava l'extensió de la influència del PSUC i de la UGT a moltes localitats on no tenien presència. Els anarcosindicalistes van acceptar aquest canvi perquè esperaven, que elsajudaria a aconseguir una representació més elevada en altres zones de l'Estat, on no la tenien. Dins de la legislació del Consell es troba la creació dels Tribunals Populars, creat per Andreu Nin. D'aquesta manera, es va regularitzar la justícia revolucionària amb uns tribunals on els jurats estaven formats per representants de les organitzacions antifeixistes. Però va ser en l'economia on elnou Govern català va desenvolupar una tasca notable, sobretot amb el famós "Decret de Col·lectivització" aplicat l'octubre del 1936. Com el cop d'estat va deixar les armes en mans de comunistes i anarquistes, van decidir actuar i canviar el sistema vigent per un altre que pogués beneficiar el poble, és a dir volien eradicar el capitalisme per incorporar un altre sistema. Per fer-ho, aquests...