Tarea

Lleida, agost (?) 1214.


E aduixeren-nos los franceses entrò a Narbona. E a Narbona eixiren gran partida dels nobles de Catalunya e dels ciutadans e reeberen-nos. E nós podíem haver llaora sis anys e tres meses. E hagren acord, quan foren en Catalunya, qui ens nodriria. E acordaren-se tots que ens nodrís lo maestre de temple en Montsó. E son nom d’aquell maestre era En Guillem de Montredon,qui era natural d’Osona e Maestre del temple en Aragó e en Catalunya.
E hagueren altre consell: que en nom de nós e ab segell novell que ens faeren fer que manàssem cort a Lleida de catalans e d’aragonesos, en la qual fossen l’arquebisbe e els bisbes e els abats e els rics hòmens de cada un dels regnes, e de cada ciutat deu hòmens ab auctoritat dels altres de ço que ells farien que fos feit. Etots vengren al dia de la cort, llevat Don Ferrando e el comte Don Sanxo, car havien esperança que cascú fos rei. E aquí juraren-nos tots que ens guardarien nostre cors e nostres membres e nostra terra, e que ens guardarien en totes coses e per totes. E el lloc on nós estàvem lladoncs era allí on nos en tenia el braç l’arquebisbe N’Espàrec, que era del llinatge de la Barca e era nostre parent, susel palau de volta qui ara és, e llaores era de fust, a la finestra on ara és la cuina per on dóna hom a menjar a aquells qui mengen en lo palau. E, feit lo dit sagrament, partí’s la cort. E el maestre llevà’ns a Montsó, e esteguem aquí dos anys e mig a un tinent (Llibre dels fets, caps. 10-11).1

Així relata el mateix rei Jaume, més de cinquanta anys després, els esdeveniments que ens ocupen. Ala mort del seu pare al camp de Muret, el nen Jaume es trobava a mans de Simó de Montfort. Papa Innocenci III, davant l’excés de poder de Simó, un cert descontrol de la Croada contra els Albigesos,2 i els perills que podien amenaçar la Corona d’Aragó sense el seu rei, ordena a Simó que el tornés al seus súbdits. Per això, va enviar el seu legat, Pietro da Benevento, cardenal diaca de Santa Maria enAquiro, perquè vigilés i reforcés la pau i l’ortodòxia. Simó va obeir les ordres papals i, la tarda primavera d’aquell mateix any, a Narbona, Jaume era entregat al cuidat dels seus súbdits –eren segurament presents a Narbona Ispan bisbe d’Albarrasí, que havia estat a Roma, el comte Sanç, Guillem de Montredon, Guillem Ramon de Montcada, Dalmau de Creixell i Guillem de Cardona. Aquí comença el breuviatge que, a finals de l’estiu, s’acabarà al castell templer de Montsó, sota la supervisió de Guillem de Montredon, mestre del Temple a Catalunya i Aragó. Abans d’entrar a Montsó, el seguici reial s’aturà a Lleida on havia estat convocada una reunió general vàlida per Catalunya i Aragó.3 Es tracta de l’acte que ara comentaré.
Aquesta reunió, possiblement ocorreguda a l’agost de 1214, i a laqual es promulgaren unes constitucions de pau i Treva, és esmentada a gairebé tots els estudis que parlen de les Corts i de l’origen del parlamentarisme a Catalunya i a l’Aragó.4 Tanmateix, falten gairebé del tot estudis detallats, més enllà del senzill resum de tots o de part del seu contingut.5
Intentaré omplir en part aquesta llacuna, segons les meves capacitats. Però, les dificultats no sónpoques. D’entrada, no tenim el pergamí original de les constitucions, i la còpia més antiga és de la segona meitat del segle xiv. A més, no porta data ni lloc d’emissió, així que la datació a Lleida es deu a l’afirmació del Llibre dels fets, i d’un pergamí, sense data, del qual parlaré més endavant; i que ens trobem a l’agost és conjectural, tot i que raonable, si considerem els passos previs ques’hagueren de donar per tal d’organitzar el dia i les constitucions resultants, com veurem.6 Tampoc no diu de què es tracta amb precisió ni fa referència a l’ocasió del jurament al nou rei, altre cop afirmació de la crònica reial i del pergamí acabat d’esmentar. Considerat el relat del Llibre s’ha d’admetre que ens trobem davant a una situació en certa manera inèdita per les tradicions tant del...