TARO Gerda

-

Relació professional

Gerda va conèixer a Robert Capa la tardor del 1934 a París. La seva relació anava molt més
enllà de la del mestre i la musa (o ajudant). Era una relació d’iguals, tenien moltes coses en
comú: una mateixa edat, entorns culturals i postures polítiques similars. La seva col.laboració
laboral, transformada en la signatura CAPA & TARO, era un clar exemple de companys en
plenaigualtat
o
o
-

Compromís polític
Historia de la foto (com es construeix)

-

Durant els primers mesos de la guerra civil, algunes dones van participar
com a milicianes al front. La platja de la Barceloneta, a Barcelona, serví com a
camp d’entrenament, moment que captà la fotògrafa Gerda Taro, refugiada de
l’Alemanya de Hitler que formà equip amb el també fotògraf Robert Capa. Gerda
Taro realitzàdiversos reportatges al front de guerra i captà la dificultat de la vida
quotidiana a la rereguarda. Malauradament, va ser la primera fotògrafa que va
morir fent la seva tasca informativa sobre la guerra.

-

Foto documental o muntatge?
Guerra civil espanyola

Punt 1.
- Perquè de la foto
o Es veu representat caràcter de Taro : com a dona, idees polítiques i com a
fotògrafa(tècnica i tema)
NOMREAL: Gerta Pohorylle

Dona compromesa amb la societat, amb valors democràtics, forts conviccions contra el
fascisme ( antifaxisme), contra la dictadura i contra el món inhumà.
-

Relacionat amb el límit de la foto documental i foto artística  Muntatge ¿?

Punt 2.
 POSE (en relació a una foto de Capa, de Taro)
Punt 3.

 Icona dona: idees pròpies, compromís social ( taro com a reportera i dona ala
guerra)

Punt 4.

 G. C. Espanyola  idees polítiques:



Donar a conèixer el que realment estava
passant
Proximitat ala càmera/ objectivitat*

Los dos entran en España por primera vez el 5 de agosto 1936, cuando apenas habían
cumplido los 26 y los 23 años. Armados con una Leica (usada sobre todo por Capa) y una
Rolleiflex (en manos de Gerda), sacan las primeras fotos en una Barcelonahirviente y segura
de la victoria.
Sus primeras fotos ya muestran lo parecido de su estilo, centrado en la experiencia humana de
la guerra.
Al margen de toda convicción política, más fuerte en Gerda que en Robert, ambos centran su
interés en la gente sometida a las diversas situaciones de la guerra. Adicionalmente y por la
experiencia horrible de la primera guerra mundial, la visión general de la guerrahabía pasado
del heroísmo romántico e ignorante, a tener una lectura mucho más realista.
Possiblement, conscients que els mitjans de comunicació internacionals retransmetien la
Guerra Civil Espanyola amb un caràcter propagandístic i fins i tot d’entreteniment, clarament
manipulat per l’Estat soviètic, Taro pretenia mitjançant la seva proximitat amb la càmera
exercir pressió directa sobre elsresponsables que prenien les decisions polítiques i posicionarse al costat de les milícies en el front i els treballadors.
Els dos fotoperiodistes van cobrir en imatges la Guerra Civil Espanyola des dels seus inicis
revolucionaris. Ells, igual com molts altres artistes, es van fer voluntaris a la causa republicana.
Alguns, com George Orwell i Gustav Regler, van prendre les armes; André Malraux vamobilitzar avions, i d’altres, com Capa i Taro, van ser reporters fotogràfics a primera línia de
foc. No com un gest de fatxenderia, sinó d’implicació emocional basada en la solidaritat,
transcendint la condició de testimonis oculars per arribar a ser participants directes. Taro
s’implicava apropant-se al màxim als voluntaris de les Brigades Internacionals i compartint els
mateixos riscos i perillsals quals ells s’enfrontaven. “Aquesta és realment l’única manera de
poder entendre’ls”, deia.

Punt 4.1
Gerda hace las primeras fotos de la victoria y Regards las publica: el reportaje de más
importancia de Gerda Taro. Cuando Regards publica el día 22 de julio de 1937 su reportaje
sobre Brunete, ella vuelve a su definitiva estancia en Madrid.
Aquí Gerda es admirada por su valor y sus fotos.

 La...