Tarquini el vell

Tarquini Prisc (llatí Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC) de la dinastia etrusca.
Fill de Demarat de Corint i d’una dona etrusca, va anar a Roma i canvià el seunom originari (Lucumon) pel de Tarquini. Allí va ser elegit guardià dels fills d’Anc Marci i després el succeí en el tron un cop mort.
Segons Tit Livi va fer la guerra amb sabins i llatins; vadestruir la ciutat sabina d’Apioles (Apiolae) i va conquerir les ciutats llatines de Camèria, Crostumèria, Medúl·lia, Ameriola, Ficulea, Corniculum i Nomentum; als sabins, que havien avançat fins a lesportes de Roma, els va rebutjar i tot seguit els va derrotar a la vora de l’Anio i els va obligar a demanar la pau, havent de cedir Col·làtia on va establir una guarnició dirigida per Egeri, fill pòstumdel seu germà Aruns, que va agafar el cognom de Col·latí. Tarquini hauria construït llavors el temple de Júpiter al Capitoli. Dionís d’Halicarnàs esmenta també guerres amb els etruscs, cinc ciutatsdels quals havien ajudat als llatins, i foren derrotades; li van oferir en senyal de submissió una corona d’or i altres elements símbols de reialesa segons els etruscs (tron de vorí i ceptre); Estrabódiu que també va sotmetre als eques, però no en fa referència cap més autor i Dionís ho atribueix a Tarquini el Superb. Va ser el primer rei que va celebrar un triomf.
En la pau es distingí com a bonreformador; va dragar diverses llacunes de la part baixa de la ciutat; també va crear un embarcador al Tíber, va construir la Cloaca Màxima, el Circ Màxim (instituint els Jocs Romans), va establir elfòrum (acabat per Servi Tul·li) i va donar a Roma una planificació urbana. En la constitució va afegir cent membres al senat romà (patres minorum gentium per distingir-los dels anteriors que eren elspatres majorum gentium) arribant a 300, va voler crear tres noves centúries a les tres establertes per Ròmul (cosa que va impedir l’àugur Attus Navi) i finalment va crear tres seccions de les tres...