tartera

Pel tipus de vida que es descriu a la novel·la, on es podria situar l'acció (ambient, situació geogràfica, activitat,...)? Raona la resposta.

L'acció es podria situar als Pallars, a les valls pirinenques de la part occidental de Catalunya. La vida dels protagonistes és típicament de pagès; la feina es basa en l'agricultura i la ramaderia característiques de muntanya. L'ambient que envolta laprotagonista té tots els components d'un poble de muntanya: els veïns, les xafarderies, les enveges, les festes, la religió, ...

La novel·la està dividida en tres parts. Relaciona les diferents parts del llibre amb el fil argumental.

La primera part introdueix la vida de la protagonista: on viu, el caràcter dels seus pares, la situació en què es troba, els seus sentiments envers el quèpassa,... A mesura que anem llegint, entenem perquè Conxa ha de marxar a viure a casa de la germana de la seva mare. A partir d'aquí veiem les diferències entre la vida de la protagonista abans i després. Ha de canviar de poble, ha de renunciar a la seva família, ha de conèixer nova gent, ha d'adaptar-se a un ritme de treball diferent,... En fi, ha de fer una nova vida. Mica en mica, però, es vaadaptant al nou tarannà.

La segona part comença amb la coneixença de Jaume. Gràcies a ell, Conxa viu nous sentiments, el de l'amor. Jaume la vol festejar però els tiets de Conxa no ho volen; finalment ho acaben acceptant. En la segona part veiem l'evolució de Jaume i Conxa: el casament, el naixement dels seus fills i el que comporta ocupar-se de les criatures i al mateix temps del camp. A conseqüènciade la feina d'ambdós, es distancien, només els uneixen llurs fills. Tot es complica encara més quan Jaume expressa els seus valors polítics defensant la República i el nomenen jutge de pau.

La tercera part mostra les mesures que imposa el nou govern i que afecta majoritàriament als seguidors de la República. A conseqüència d'això, maten a Jaume i s'emporten a Conxa i a les seves filles. Veiemel sofriment de les protagonistes i, en general, de pagesos i gent de camp. Observem l'esforç que representa, per tots ells, enfrontar-se a la realitat. Gràcies a les seves filles, Conxa ho aconsegueix, ja que ella no té força per seguir endavant. Finalment, aconsegueixen sortir d'aquell malson i tornen cap a casa de la tia. Al cap d'un temps, Conxa nota com es fa gran: els seus fills creixen, latia es mor, no es pot fer càrrec dels camps,... Així, Conxa i els seus abandonen la vida al camp, i Conxa se'n va a viure a Barcelona amb Mateu (el seu fill) i la dona d'aquest.

Fes un recull de paraules pròpies del parlar de la zona on transcorre l'acció de l'obra, moltes d'elles estretament relacionades amb el món de pagès, i dóna'n la definició.

ESCURAR (pàg. 13): Rentar plats.

UNRAMAT DE CAMINS (pàg. 13): Moltes vegades.

ENTENIMENTADA (pàg. 13): Amb seny.

BATUDA (pàg. 15): Batre fins separar el gra de la palla.

TRUMFA (pàg. 15): Patata.

ESBALÇAR (pàg. 16): Estimbar.

DAVALL (pàg.17): A baix.

GORJA (pàg. 17): Gola.

APARIAR (pàg. 18): Arreglar.

GEC (pàg. 19): Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues.

EMBADALIR (pàg. 19):Atreure l'atenció d'algú fins a abstreure'l de tota altra cosa.

ENAIGÜIR (pàg. 20): Omplir d'aigua.

FARCELL (pàg. 20): Tros de drap qualsevol per poder ser portat d'una banda a l'altra.

DESCAVALGAT (pàg. 21): Baixar del cavall.

CATXAPÓ (pàg. 23): fill de la mare conill.

PORGADOR (pàg. 23): Eina emprada per porgar.

REDALL (pàg. 24): Herba que creix en un prat després de dallar-lo.MAGRA DE PERNIL (pàg. 27): Part del porc que no és greixós o que té poc teixit adipós.

ORNADA (pàg. 29): Decorada.

AVIAR (pàg. 30): Obrir el corral perquè surti a pasturar.

ERRAR (pàg. 30): Equivocar.

COBEJAR (pàg. 31): Desitja la possessió (d'una cosa o d'una persona).

FERRENYA (pàg. 34): De complexió robusta, forta.

BOTONAT (pàg. 36): Amb botons.

Quina relació té el títol...