TDAH en adultos



El TDAH a l’edat adulta

















El trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH) és un trastorn de conducta d’origen neurobiològic que apareix en la infància, al voltant dels 7 anys d’edat, i que es caracteritza per un dèficit en el control inhibitori de la resposta, és a dir, l’activitat, la impulsivitat i l’atenció no són adequades a l’edat dedesenvolupament. Sovint aquests nens presenten dificultats per a regular el seu comportament i ajustar-se a les normes, pel que l’adaptació en el seu entorn familiar, escolar i les relacions d’iguals es compliquen. A més a més, el fet de patir aquest trastorn pot portar a l’aparició d’altres trastorns de tipus emocional i del comportament. (Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre el Trastornopor Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes, 2010).

Tot i que aquest trastorn ha estat estudiat principalment en nens i adolescents, durant l’última dècada s’ha anat aprofundint en la seva manifestació en l’edat adulta. Els primers treballs van trobar prevalences en adults entre el 4 i el 5 % (J.A. Ramos-Quiroga et al., 2006, pág.600). Un dels problemes quepresenta la detecció d’aquest trastorn és que al llarg de la vida de l’adult poden aparèixer quadres mèdics no neurocognitius com són el síndrome d’apnea obstructiva del somni, hipertiroïdisme, absències simples i complexes durant les crisis, hepatopatia, intoxicació per plom, fàrmacs antiepilèptics, hipoacúsia, infart cerebral o síndrome posttraumàtic; que possiblement emmascarin les comorbiditats (JD.Ball et al., 1999, citat a J.R. Valdizán et al., 2009, pàg.95). Així doncs, la presència d’altres trastorns psiquiàtrics associats al TDAH es freqüent en els adults. Tot i que les investigacions han trobat resultats similars als dels nens i adolescents amb TDAH, s’ha comprovat que existeix una major prevalença de drogodependències i apareixen trastorns de la personalitat. (R.A. Barkley et al.,2002, citat a J.A. Ramos-Quiroga et al., 2006, pág.601). Les comorbilitats més freqüents són els trastorns de l’humor (depressió major, trastorn bipolar i distímia), no obstant, aquestes també apareixen amb trastorns d’ansietat, automedicació amb la nicotina i excés de dosis de cafeïna, discapacitats per a l’aprenentatge i trastorns de la personalitat. (R.C. Kessler et al, 2006, citat a J.R.Valdizán et al., 2009, pàg.98).

Un TDAH en adults només podrà ser diagnosticat com a tal, en el cas que aquest trastorn aparegui durant la infància i mínim des dels 7 anys. Tanmateix, serà necessària l’existència de més d’una alteració clínicament significativa, així com un deteriorament en més d’un àmbit de la vida de l’individu: en el rendiment acadèmic, presentant més dificultats d’adaptació idisciplina; en el medi laboral, patint problemes d’adaptació laboral i control dels impulsos i inatenció; en la conducció de vehicles, produint un major nombre d’accidents de tràfic i més greus que la resta de població; en les relacions interpersonals i de parella, presentant dificultats en l’ajust social i per a fer front a les continues demandes socials. (J.A. Ramos-Quiroga et al., 2005, citat aJ.A. Ramos-Quiroga et al., 2006, pág.600).

Els adults amb aquesta patologia presenten principalment símptomes d’inatenció i impulsivitat, mentre que la hiperactivitat sol disminuir amb l’edat i es presenta de forma diferent a la dels nens, ja que es manifesta com un sentiment subjectiu d’inquietud. (T.E. Wilens et al., 2004, citat a J.A. Ramos-Quiroga et al., 2006, pág.600-601). No obstant, elsadults amb TDAH poden presentar problemes diversos que variaran segons l’edat i s’expressaran de diferent forma en cada individu. Els més comuns són els problemes per a la concentració, manca de memòria i pobre memòria a curt plaç, dificultats per a l’organització i la rutina, manca d’autodisciplina, comportament impulsiu, depressió, baixa autoestima, inquietud interior, escassa capacitat per...