Tdah

El Trastorn d´Hiperactivitat amb dèficit d´Atenció, d´acord amb una de les darreres interpretacions, és un síndrome neurobiològic caracteritzat per un desenvolupament inapropiat dels mecanismes que regulen l´atenció, la reflexivitat i l´activitat. La intensiva investigació que ha suscitat un tema tant inquietant ,ha contribuït a reduir la confusió que ha hagut durant anys.
El metge anglèsStill va ser el primer que va descriure sistemàticament les característiques del síndrome (1902) Aquest, associava la hiperquinésia a “fallos en el control moral”.
En anys posteriors, diferents autors van trobar en nens que havien sofert un dany cerebral, símptomes semblants als descrits per Still., la qual cosa va fer pensar que la hiperactivitat estava directament relacionada amb una alteracióneurològica.
En la dècada del 60, la interpretació de l´alteració neurològica va ser substituïda pel concepte de disfunció cerebral. Clemens, va definir la disfunció cerebral com un trastorn de la conducta i del aprenentatge que experimenten nens amb una intel·ligència normal i associat amb disfuncions del sistema nerviós central. Aquest concepte no va ser validat com un síndrome mèdic i per tant elspsicòlegs i pedagogs es van decantar per caracteritzar la hiperactivitat com un trastorn del comportament.
Als anys 70,Douglas, va argumentar que la deficiència bàsica dels nens hiperactius no era l´excessiu grau d´activitat, sinó la seva incapacitat per mantenir l´atenció i la impulsivitat. Aquesta insuficient autoregulació explicaria la incapacitat per adaptar-se a les demandes socials i per aimposar límits al seu comportament.
Actualment, s´ha produït un apropament en la concepció de la hiperactivitat: seria un trastorn del desenvolupament del autocontrol que comporta dificultats d´atenció,i excés control dels impulsos i excés d´activitat motora. Això, s´evidencia en els dos sistemes de classificació internacionals: el Manual estadístico y diagnostico de los trastornos mentales(DSM)yla Clasificación Internacional de los trastornos mentales(ICD). En els dos casos es refereixen a conductes d´inatenció, hiperactivitat i impulsivitat.
Els símptomes, varien amb l´edat (APA, 1995). En els nens petits el més característic és una intensa activitat motora i manca de control. En l´adolescència, aquesta és redueix a una certa intranquil·litat e inquietud i en l´edat adulta es podenagreujar els problemes.
Els símptomes d´inatenció, en nens/es d´edat escolar, pot afectar al treball de classe i al rendiment acadèmic, mentre que els símptomes impulsius poden trencar amb les regles familiars, interpersonals i/o educatives.
També coincideixen els dos sistemes de classificació internacionals, en la necessitat de que els símptomes persisteixin al llarg del temps i en els diferentscontextos. L´acord no és total i per això és possible que en futures noves versions dels 2 sistemes de classificació internacional, l´actual TDAH/THC es redefineixi com trastorn per dèficit en el control inhibitori de la resposta.
En quant al diagnòstic, les darreres directrius orienten cap a la necessitat d´enfocar el problema des de una visió multi-metodològica i multi-disciplinar.
Segons lesguies recents de la American Academy of Child and Adolescent Psychiatry seria adequat realitzar una avaluació comprensiva que inclogués: examen mèdic, història dels símptomes del TDAH, els criteris del DSM-IV o del ICD-10, la utilització d´escales d´estimació conductual, la avaluació psico-educativa i les observacions a l´escola i a casa.


Les dades epidemiològiques també varien segons lesèpoques i els autors.
Segons Swanson amb una definició comportamental del trastorn, s´ha trobat en diversos països una prevalència entre un 10-20%de la població general. Segons la definició psiquiàtrica del DSM-IV, aquesta se situa entre 5-9% i els que parteixen de la definició
psiquiàtrica del ICD-10,les dades se situen entre 1-4%.
Les referències literàries de l´etiologia, ofereixen un gran...