tdah
1.INTRODUCCIÓ
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAiH) és el trastorn mental més freqüent a la infància i a l’adolescència. Nosaltres hem volgut fer el treball sobre aquest trastorn per saber reconèixer els seus símptomes ja que es tracta d’un problema molt més comú del que pugui semblar. A més , s’ha de tenir en compte que té com agreujant , sovint el seu maldiagnòstic.Per aixo es molt important conèixer auqest transtorn , ja que a la majoria dels casos influeixen negativament en l’aprenentatge,com també en les relacions socials.per aixo hem elegit aquest trastorn per tal de poder ajudar als infants que el pateixin el dia que treballem en una escola bressol.
Per a moltes persones el TDAH significa tot un seguit “d’incapacitats”: no poder estarasseguts, quiets , no acabar les tasques, etc. No obstant això, aquest trastorn és molt més, ja que interfereix de manera significativa tant en la vida de l’infant, adolescent a adult com d’aquells que l’envolte .
Ja que aquest trastorn deriva en dificultats escolars,d’adaptació social i d’aprenentatge de les normes “apropiades” de comportament, la qual cosa provoca un deteriorament en diversosàmbits fonamentals de la seva vida quotidiana co són l’escola i la família.
2. DEFINICIÓ
El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics:
1-La Hiperactivitat
2-El Dèficit de l'Atenció
3-Falta de control de la Impulsivitat
S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes ocomportaments que s’observen amb molta freqüència i intensitat en infants i adolescents que afecten la seva vida diària a casa, a l’escola i a la seva vida en general.
Es important ressaltar que no en tots els infants o adolescents es manifesten els mateixos símptomes i que poden variar en cada persona.
Aquest tipus de trastorn és un dels més estudiats dins l'àmbit del comportament. Es tractad'un quadre clínic que afecta majoritàriament a nens en edat escolar i en nivells de primària o elemental.
El trastorn hipercinètic és el trastorn infantil més freqüent. Es considera que al voltant del 50% dels nens remesos a salut mental infantil i juvenil són diagnosticats en algun o altre grau de TDAH Encara que la màxima incidència es dóna entre els 6 i 9 anys, el pic dels trastornshipercinètics sol produir-se cap als 3 anys. El que succeeix és que el diagnòstic no sol efectuar-se fins que el nen comença la primària i la situació d'aprenentatge formal requereix uns patrons estructurats d'atenció i concentració que no es troben presents en el repertori del nen. És llavors quan el trastorn es posa de relleu per les alteracions que produeix en el ritme de l'aprenentatge.
Sembla serque la seva prevalença és major en les zones més desafavorides socialment, tant en ubicacions urbanes com rurals, si bé, el TDAH pot aparèixer en nens de tots els estrats socials i cultures.
Existeixen tres tipus de TDAH, cadascun d'ells amb unes característiques diferents: en el primer predomina la falta d'atenció i concentració; en el segon predomina l'excés d'activitat i la impulsivitat iel tercer que seria una combinació dels anteriors.
Els nens que tenen un TDAH on predomina la falta d'atenció:
Tenen dificultat per centrar l'atenció en detalls
Tenen dificultat per centrar durant molta estona seguida l'atenció en una tasca determinada
Semblen no escoltar quan se’ls hi parla directament
No segueixen les instruccions donades i no enllesteixen les feines
Tenen dificultats perorganitzar-se, perden materials, els fulls, etc.
Eviten, els disgusta o es neguen a participar en aquelles tasques que demanen un esforç sostingut
Es distreuen fàcilment amb qualsevol estímul extern
Els nens que tenen un TDAH on el que predomina és la hiperactivitat i impulsivitat:
Juguen amb les mans i amb els peus i no poden estar-se quiets al seu seient. Es mouen en excés...
Regístrate para leer el documento completo.