TDAH

Transtorn per déficit d’atenció







ÍNDEX
TDA I TDAH
CAUSES
SIMPTOMES
TRACTAMENTS
TDAH EN DIFERENTES EDATS
























TDAH I TDA
El TDAH o Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és trastorn neurobiològic de caràcter crònic que va evolucionant a mesura que creixes i probablement es transmet genèticament, afecta entre un 5% i 10% de la població infantil i si no esmillora pot arribar al 60% dels casos a l’edat adulta.
Es caracteritza per una manca d’atenció voluntària fent activitats, ja siguin acadèmiques o quotidianes; també poden ser hiperactius o inquiets i actuar de manera impulsiva.
També existeix el TDA o Trastorn per dèficit d’atenció sense hiperactivitat, on s’identifiquen problemes associats amb la mana d’atenció i concentració només, les persones queel pateixen no acostumen a ser gaire actives ni agressives, es cansen amb facilitat i acostumen a no acabar les coses que comencen; moltes vegades es pot confondre una persona que té TDA amb una altra que simplement és mandrosa. EL 30% de les persones que tenen TDA, també pateixen hiperactivitat.
Per tant, el TDA involucra una falta d’atenció i concentració i el TDAH a més a més inclouimpulsivitat i hiperactivitat; les diferències més evidents entre els dos tipus són les següents:
Les persones que pateixen TDA tenen poca activitat a diferència de les que tenen TDAH que són molt actives.
En el TDA els pacients tenen tendència a estar en el seu món, al contrari els que pateixen TDAH presenten curts períodes d’atenció.
Els que pateixen TDA no acostumen a recordar-se de fer o acabar algunacosa, són més despistats; en canvi, els que tenen TDAH al ser impulsius fan les coses sense pensar.
El TDA és més comú en les noies i el TDAH en els nois.
Les persones amb TDA tenen pocs problemes de conducta, a diferència de les que tenen TDAH que molts cops tenen problemes de conducta i de comportament; però sempre hi trobem excepcions.







CAUSES
Avui en dia no sabem amb exactitud lescauses especifiques que col·laboren a l’aparició del TDAH però s’han dut a terme moltes investigacions i han pogut arribar a la conclusió que hi ha diversos factors que hi influeixen:
FACTORS GENÈTICS
Els factors d’origen hereditari explicant el 80% de els casos que pateixen aquest trastorn. La probabilitat de patir TDAH es major si un dels progenitors esta afectat,, però això no vol dir que eldescendent estigui obligat a desenvolupar-lo.
Els estudis de genètica molecular han relacionat els trastorn amb varis gens en diferents cromosomes y les seves variacions en el numero de copies. El principal afectat es el gen DRD4*7 en el cromosoma 11 que esta afectat en un 50%-60% dels casos.
FACTORS NEUROQUÍMICS
Les teories neuroquímiques descriuen el TDAH com una manca en el desenvolupament delcircuit cerebral del còrtex prefrontal, els ganglis basals i les connexions frontoestriades que provoquen errades en el sistema executiu del cervell i els mecanismes de inhibició i autocontrol. Això esta provocat per la irregularitat de la producció dels neurotransmissors de dopamina i adrenalina (substancies químiques que transporten informació).
FACTORS PSICOSOCIALS
Alguns estudis relacionen agentsexterns com a responsables de l’aparició del TDAH durant l’etapa gestacional com per exemple el tabac, l’estrès i ansietat materns. Però no existeixen proves concloents de que hi hagi una relació directa.

Tot i que l’estil de vida i d’educació rebuda pel fill no intervingui en l’origen del trastorn, pot empitjorar o millorar els símptomes de l’evolució; per tant, podem afirmar que el TDAH esdegut majoritàriament a una modificació dels cromosomes.







SÍMPTOMES
Actualment el trastorn es divideix en tres característiques principals:
DÈFICIT D’ATENCIÓ
No presta atenció suficient als detalls
Comet error per oblit
Es distreu fàcilment
No segueix les instruccions indicades
Dificultat per organitzar-se

HIPERACTIVITAT
Mou en excés les mans i els peus
Li costa quedar-se assegut quan ha de...