TDR 4t ESO
Índex
1. La pressió estètica
1. Què és?
1.2. Mitjans pels quals aquest missatge arriba a nosaltres
1.3. A quina edat comencem a rebre aquesta informació?
1.4. Els cànons de bellesa imposats
1.5. Les nostres enquestes
2. Les obsessions amb la imatge
2.1. Anorèxia i bulímia
2.2. Altres obsessions amb la imatge
3. Perquè hem d’estimar el nostre cos3.1.Els canons de bellesa d’altres cultures
1. La pressió estètica
1.1. Què és?
El maquillatge, la moda, la figura, els cabells, la depilació, les operacions quirúrgiques, les cremes, les peces de roba que dissimulen defectes, els productes dietètics, fàrmacs per aprimar... Es podria definir la pressió estètica com el bombardeig de missatges, que són llençats des de diferents mitjans ambl’objectiu que centrem l’atenció en la cura de la nostra imatge, per aproximar-la tant com puguem al cànon de bellesa imperant, fent ús de totes les “eines” que posen al nostre abast.
Hi ha qui diu que les dones som presumides per naturalesa. I hi ha també qui afirma que la pressió estètica és una de les fórmules més eficaces per mantenir l’opressió de gènere, ja que ens fa trontollarl’autoestima al llarg de tota la vida. Tot i que veiem com els homes també tenen més cura de la seva imatge, cal tenir en compte que la pressió estètica que pateixen ells és el resultat dels interessos comercials, mentre que a les dones, a més, ens han atorgat el rol d’encarnar la bellesa. D’aquesta manera, assimilem que sempre hem d’estar atractives i aquest objectiu adquireix tanta importància, o més, queallò que som o fem.
1.2. Mitjans pels quals aquest missatge arriba a nosaltres
Rebem constantment informació a través de la publicitat: amb la constant emissió d’anuncis de productes de bellesa i moda amb els que aparentment ens sentirem millor; de les botigues: que als aparadors tenen uns maniquins primíssims, igual que les models de la firma de la botiga, i on la roba sol sermajoritàriament de talles petites; i també de la televisió i el cinema ens ensenyen sempre dones amb rostres simètrics i cossos impossibles . Aquesta informació ens indica com hem de mantenir la nostra imatge pública. A simple vista, no ho registrem, mirem totes aquestes coses amb aparent indiferència, però es veu reflectit més tard en la nostra preocupació i els nostres prejudicis amb la imatge, donant-limajor importància que a altres virtuts humanes. Això és perquè el fet de estar sempre exposats i exposades a aquesta informació ens ho fa considerar normal i pensem que nosaltres amb els nostres defectes som les que som diferents.
Anunci publicitari dels cosmètics Lancôme.
Model de la firma Oysho
1.3. A quina edat comencem a rebre aquesta informació?
Des de ben petites i petits aquestsmissatges ens van arribant mitjançant joguines, roba, televisió i contes de princeses que ensenyen quin és el futur paper de la dona dins aquesta societat. Un dels punts importants és que hem d’aprendre a cuidar la nostra imatge fens servir productes que sovint són nocius, vigilant la nostra dieta, seguint les modes... Per exemple és normal que les nenes tinguin un set de pintures o que tinguin unanina per pentinar o pintar i que curiosament tingui un aspecte irreal ( i amb irreal ens referim a que compleixen els cànons de bellesa occidentals). De la mateixa manera les joguines “masculines” més populars inviten a emprar la violència, la força, la imaginació... Aquesta diferencia ens la inculquen des de ben petits.
Em volgut concretar algun exemple més amb unes imatges:
Aquestaimatge, és d’un centre (Princelandia) on les nenes hi van per a convertir-se per un dia en princeses. Una de les treballadores va afirmar en una entrevista amb la televisió que allí, les petites aprenien que s’han de cuidar estèticament.
La Barbie ha estat sempre una nina molt destacada pel seu èxit entre les nenes. Aquesta nina que representa una dona, té un cos desproporcionat. La seva...
Regístrate para leer el documento completo.