Te doy mis ojos

1. Introducció
1.1. Elecció de l’obra
L’elecció d’aquesta obra, en preferència a les altres dues opcions, es deu a que és una pel•lícula espanyola que va tindre un gran èxit en el moment de la seva estrena i que tracta un tema, en la meva opinió, força candent a la societat espanyola del moment (2003), però també a l’actual, com és la violència de gènere.
1.2. Dades de la pel•lícula
Te doymis ojos¹ és una pel•lícula dramàtica espanyola estrenada al 2003 i dirigida per l’actriu i directora madrilenya la Iciar Bollaín. Com a protagonistes compta amb la Laia Marull (la Pilar), en Lluis Tosar (l’Antonio), la Candela Peña (l’Ana), la Rosa Maria Sardà (l’Aurora) i en Nicolás Fernández Luna (en Juan).
Al 2003 va guanyar la “Concha de Plata” a millor actor (Luis Tosar) i a la millor actriu(Laia Marull) al Festival de Sant Sebastià.
Al 2004 va ser nominada al Goya al millor muntatge (Ángel Hernández Zoido) i a la millor actriu revelació (Elisabet Gelabert) i va guanyar el Goya a la millor pel•lícula, al millor director (Icíar Bollaín), al millor actor (Luis Tosar), a la millor actriu (Laia Marull), a la millor actriu secundària (Candela Peña), al millor guió original (IcíarBollaín i Alicia Luna) i al millor so (Eva Valiño, Alfonso Pino i Pelayo Gutiérrez)
1.3. Sinopsi
La Pilar fuig de casa amb el seu fill de vuit anys lluny de la presència del seu marit, el qual l’havia assetjat en els darrers anys. Busca refugi a casa la seva germana i el seu promès.
La Pilar es mostra com una víctima de maltractament de gènere que tracta de refer la seva vida, buscant treball irelacionant-se amb altres dones.
El seu marit, l’Antonio, per la seva part és un home dèbil que es desfoga a casa per tal de suplir les seves carències personals. Es mostra incapaç de seguir les consells rebuts per part de professionals, i tant la seva personalitat violenta així com les seves inseguretats, acaben fent veure a la Pilar que no hi ha un futur feliç ni estable al seu costat i queexisteix una vida millor amb el seu fill i la seva família, lluny del seu marit.

1.4. Contextualització de l’obra
La violència de gènere és, sens dubte, un tema que ha marcat l’Estat Espanyol públicament durant els darrers trenta o quaranta anys, però que s’ha patit dins l’àmbit privat de la família i la llar des de molt abans.
Des d’organismes internacionals com la Convenció per l’Eliminació detota Forma de Discriminació Contra les Dones de 1979, la Declaració de la Conferencia Mundial de Drets Humans de l’O.N.U. de 1993 o la IV Conferència Mundial de l’O.N.U. sobre les Dones de 1995, s’ha reconegut els drets de les dones i s’ha demanat als governs i institucions mesures per prevenir i eliminar aquest tipus de violència, per tal de fer dels drets humans de les dones una realitat².
Enaquest sentit, a Espanya des de l’any 1986 i gràcies a les denúncies d’organitzacions i a l’impuls de l’Institut de la Dona, la Comissió dels Drets Humans del Senat va crear una comissió d’investigació sobre el maltractament a les dones i va començar a comptabilitzar estadísticament el número de casos de violència de gènere a les comissaries de policia.
De fet, dades obtingudes per l’Institut dela Dona a l’any 2000, data al voltant de la qual és filmada la pel•lícula, 4 de cada 100 dones espanyoles declaren haver sigut maltractades durant el darrer any i 640.000 més, tot i no considerar-se maltractades, reconeixen haver patit agressions com insults, amenaces o cops per part de les seves parelles.
Pel que fa a les víctimes mortals associades a la Violència de Gènere, el Ministeri deSanitat, Serveis Socials i Igualtat del Govern d’Espanya enregistra i elabora fitxes estadístiques anuals. Segons aquesta font en 2003 van morir 71 dones a mans de les seves parelles o exparelles³, pel que fa a l’any 2013 van ser 54⁴. Per conèixer el nombre de víctimes de maltractament de gènere podem consultar la pàgina de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) on es recullen les dades anuals....