teacher
Sixto González Víllora(**)
Juan Carlos Pastor Vicedo(***)
Resum
En aquest article mostrarem la incidència que tenen l’esport i l’activitat física en la formació de
la identitat racial i la creació d’estereotips. Per això, ens hem recolzat en el model Nigrescence,
presentat pel professor Cross el 1995, que estableix una sèrie d’etapes per les quals passenles
persones afroamericanes durant la construcció de la seva identitat racial, que condicionen
l’elecció de les seves preferències esportives. De tal manera que, a partir d’aquest procés, es
desenvoluparan paral·lelament una sèrie d’estereotips esportius al voltant de la població blanca i de color.
Paraules clau
activitat física, esport, estereotips, raça i identitat racial
Recepció del’original: 9 de juliol de 2007
Acceptació: 30 d’octubre de 2007
El concepte de raça com a argument sociopolític
La raça és un concepte que significa i simbolitza conflictes socials i interessos partidaris focalitzats en els diferents tipus de cossos humans. Encara que aquest concepte
invoca característiques humanes de tipus biològic, com són els anomenats fenotips,
la selecció d’aquestesparticulars característiques humanes, per a intencions de significació racial, responen a un procés social i històric. De fet, les categories emprades
per diferenciar i distingir els diversos grups humans en línies racials es revelen des
d’una anàlisi rigorosa però imprecisa en el millor dels casos, i en el pitjor, parteix de
criteris totalment arbitraris.
La raça i la classificació racial són unllegat d’esclavitud, fanatisme i intolerància
que va tenir els seus orígens quan els exploradors europeus es van trobar per primera vegada amb les poblacions indígenes a Amèrica. La raça ha constituït un determinant profund dels drets polítics de les persones, la seva localització en el mercat
laboral i, sens dubte, la seva identitat (Omi i Winant, 1994).
Aquestes diferències racials quedenreflectides a l’escola a través dels estudiants
anomenats biculturals, que són els que han experimentat un procés d’enculturització
o socialització diferent al de la resta d’estudiants autòctons. La distinció es fonamenta en el fet que els estudiants biculturals, durant tot el seu desenvolupament, han de
(*)
Catedràtic d’Universitat de l’àrea de Didàctica de l’expressió musical, plàstica icorporal de la Universidad
de Castilla-La Mancha. Adreça electrònica: Onofre.CJordan@uclm.es
(**) Professor ajudant de l’àrea de Didàctica de l’expressió musical, plàstica i corporal de la Universidad de
Castilla-La Mancha. Adreça electrònica: Sixto.Gonzalez@uclm.es
(***) Professor ajudant del l’àrea de Didàctica de l’expressió musical, plàstica i corporal de la Universidad de
Castilla-La Mancha.Adreça electrònica: Juancarlos.Pastor@uclm.es
35
Temps d’Educació, 33, pp. 35-48 © Universitat de Barcelona, 2007
Els estereotips racistes en l’esport
Onofre Ricardo Contreras Jordán, Sixto González Víllora i Juan Carlos Pastor Vicedo
fer front a la influència de dos sistemes culturals i socials, els valors predominants
dels quals solen estar en conflicte directe. Així, d’una banda,hi hauria les influències
sociopolítiques i històriques diferents a les dels estudiants autòctons i, d’altra banda,
estarien les institucions educatives en què els estudiants biculturals han de completar la seva formació.
En definitiva, la raça és un constructe social que és dibuixat i transformat per
l’estructura de la societat dominant, fonamentalment per la política, com també per
lacultura, i juga un paper bàsic en aquesta estructuració de les relacions entre les
persones.
Miles (1990) proposa canviar la manera com parlem de la raça, introduint la noció
1
de racialització , sobretot, perquè els termes de raça i racisme són amb freqüència
utilitzats de manera intercanviable. Així, la racialització es refereix al moment en què les
relacions socials entre les persones han...
Regístrate para leer el documento completo.