Teatre 50 90 Anys

Teatre 50-90
Per definir l’espai teatral trobem diferents marcs:
-Polític: Llei de mecenatge, les desicions polítiques que incideixen en l’espai teatral.
-Socioprofessional: Els protagonistes d’aquest espai, són els actors.
-Econòmic: És el que posa els diners, qui es juga els diners...
-Normatiu: Són lleis que regulen l’activitat.
La cultura és planificable
Quan hi ha una crisis, el secor il’administració tenen la necessitat de planificar la cultura. Quan diem planificar-la ens referim a canviar tot allò que no funciona. Cal que aquella activitat que planifiquem sigui d’interès públic i caràcter social.
El teatre sempre ha estat en una crisis estructoral, no creativa.
El teatre necessita estar en un procés de replanteig continu. Al estar sempre en crisis, planifiquem: determinem leseines necessàries per dur a terme aquesta activitat i generi positiu.
A més crisis, més creació.
Crisi ideològica: no ens permet respondre amb suficient claredat què volem que sigui la nostra feina, perquè estem fent les coses. Hem d’arriscar a equivocar-nos, no ens hem de conformar.
El teatre independent ( 1950)
Tot comença per la necessitat de canviar un sistema sociocultoral. Que feia pochavia acabat la Segona guerra mundial (1939-1945) europa estava en plena construcció. Comencen apareixer institucions de reconstrucció del continent, neix la ‘’Comunitat Europea´´
(1936-1939) Espanya sortia de la Guerra Civil, i a causa de que Europa estigues en guerra no va tenir cap mena d’ajuds. Espanya es trobava en una situació de repressió política i social-econòmica molt gran i aquestasituació repercutia en el teatre.
Deguda aquesta situació, es porodueix un teatre que és el ‘’Complaent o també Compromés’’ era un teatre primari i basic, on la gent anava a distreure’s. En aquest teatre es podien trobar còmics i les ‘’Revistes’’, que eren musicals ‘’ cutres’’ amb un argument.
En aquest marc neix el Teatre Independent, neix per una necessitat d’intervenir i actuar en l’aspecte social.Representa l’alternativa i es proposa contestar al teatre comercial i professional del moment. Lluita per normalitzar la situació teatral, que torni a ser un espai lliure i que no estigui controlat per situacions polítiques i socials, però no significa militància a un partit polític. Exemple: Dagoll Dagom...

Aquesta manera de fer teatre va provocar l’aportació de nous repertoris i noves maneres deproduir i interpretar teatre.
Més característiques del Teatre Independent:
1. No es planteja com a un negoci, no buscava tenir un benefici econòmic. Per exemple, no hi havia empresaris en el Teatre Lliure.
2. Les empreses encarregades de produir-lo eren empreses col.lectives. Es a dir el benefici que es podia obtenir es quedava en el fons comú del grup, i amb aquest benefici reinvertien enproduccions i espectacles.
3. Tenia una funció social amb un corrent ideològic molt gran. Es buscava la renovació del públic, es buscava recuperar públic i atreure nou públic.
4. El director era una persona molt important, encarregat de renovar les tècniques i catalitzador del treball en equip.
5. El actor se’l entén com a complert, sap fer de tot i no te limits. La forta lluita per no encasellar elsactors en un mateix tipus de personatge.
Es van fer assemblees de teatre i es va crear la ATIP (Associació de Teatre Independent Professional), perquè la gent que vivia del teatre pogués viure del teatre. Exemples de grups que es van professionalitzar trobem: Comediants, Dagoll Dagom, La Fura dels Baus...
Actualment tots els teatres privats que trobem a Barcelona tenen el seu origen en el TeatreIndependent, es van construir nous teatres com el Teatre Capsa, actualment desaparegut, però teatres que no han desaparegut, El Teatre Lliure de Gràcia, la Sala Villaroel... i molts més.

Teatre Independent s’estableix en grans teatres i després en sales alternatives i deixa de ser teatre itinerant. A les sales grans es produïa el teatre més comercial i a les alternatives, es feien produccions...