Teatre Català

Personatges:

. Pare serio: Sergi Roure (Ramon)

. Passota: Adrià Burgos (Hortensi)

. Empollona: Júlia Gaya (Irene)

. Bessones hiperactives: Marina Ascens i Ares Alzina (Bruna i Carlota)

. Falsa: Laura Solsona (Sònia)


Introducció:

És 25 de desembre i a l’avinguda de Pedralbes nº 153 a casa dels Badia es reuneix tota la família per celebrar el dia de Nadal. La taula està parada però almenjador no hi ha ningú, poc a poc aniran arribant. És el primer Nadal sense la mare, el punt d’unió de la família, des de llavors, tots s’han anat distanciant, a causa dels diners que mou el negoci familiar.

Ramon: (portant l’olla a la taula del menjador) – Quina família..., un dia com aquest i ningú és a casa: unes al parc, l’altre amb l’skate, l’altra a l’habitació estudiant i la gron no se ni onpara.

(L’Irene entra al menjador amb el llibre de biologia a les mans llegint part del temari)

(El Ramon la saluda amb el cap, la mira de reüll i torna al que estava fent)

(Truquen al timbre se sent xivarri, el Ramon obre la porta i entren la Carlota i la Bruna)

Ramon: Bones.

(La Carlota i la Bruna ni se’l miren i segueixen parlant i rient entre elles)

Ramon: Podeu saludar, no?

(La Carlotai la Bruna passen d’ell i van cap al menjador a mirar la televisió)

(Llavors entra l’Hortensi amb l’skate, el llença, l’Irene, que s’ha aixecat per anar a l’habitació, entrepussa i cau a terra amb els llibres)

Irene: Però que fas? (cridant i recollint l’skate)

Hortensi: A veure nena, ets tu la que t’has posat al mig!

(L’Irene l’empenta, ell marxa i li llença l’skate)

(Mentrestant, el pareacaba de parar la taula i els altres estan al menjador observant la discussió)
(Tot seguit, la Sònia truca al timbre i la Bruna l’obre)

Sònia: Hola, família, com esteu? Ja veig que soc l’última en arribar...

(Ningú la saluda i va cap al menjador)

Ramon: Va, tots cap a taula (serio)

(Ningú li fa cas)

Ramon: Són casi les tres, va veniu tots; a aquesta casa cada cop es dina més tard.

(Tots, a poca poc, van cap a taula)

(Durant una estona s’estan tots en silenci sense fer res i, finalment, parla la Sònia)

Sònia: Ja el poso jo el menjar...

(Va agafant els plats de cadascú i els va omplint)

(El pare, mentrestant, va a la cuina a buscar el pa quan torna, la Bruna i la Carlota li treuen la cadira quan s’està asseient i cau a terra. Tots es posen a riure)

(El pare s’asseu amb cara depomes agres i observa com l’Hortensi menja molt ràpid. Li veu les intencions)

Ramon: Per què menges tant ràpid? Pots menjar més tranquil que tu avui no sortiràs de casa. És Nadal, un dia d’estar amb la família.

Hortensi: M’estàs vacil·lant? Com si Nadal fos un dia tant important... jo dino i “piro“ d’aquesta casa i d’aquesta colla d’inútils.

(El pare se’l mira però no diu res)

(La Bruna i laCarlota comencen a parlar)

Carlota: Si home, pare! Jo i la Bruna marxem a les cinc cap al parc que ja em quedat amb els amics.

Bruna: És veritat, nosaltres no ens quedarem aquí tot el dia.

Sònia: Si encara hi sou... (diu fluix sense que ningú la senti)

(Mentrestant, l’Irene va parlant)

Irene: Sabeu que s’ha descobert la cura de la leucèmia? Ho han fet uns científics dels Estats Units. L’altre diaen parlàvem a classe...

(Per altra banda, la Sònia està posant verí al menjar dels demés sense que ningú ho vegi i els està donant a cadascú)
(Malauradament al pare li toca el plat amb verí. Comencen a menjar i al cap d’uns segons el pare s’alça per anar al lavabo ja que no es troba bé. Llavors, quan està caminant cau mort a terra)

Hortensi: Heu sentit aquest seroll?

Tots: Sí, Què ha estat?(Els demés s’hi fixen i van corrent cap on ha caigut. La Sònia mira si encara té el pols i, quan veu que no és així, se li dibuixa un somriure cínic a la cara)

(El porten a l’habitació)

Irene: Ai pobre, amb tots els coneixements que em podia haver transmès... El trobaré a faltar.

Carlota: Amb els pocs anys que hem pogut estar amb ell.

Bruna: Tens raó, semblava que tot anés bé durant el...