Teatre Renaixença

TEATRE DE LA RENAIXENÇA
1r terç del segle XIX 3 tipus de línies teatrals:

Teatre públic professional: en castellà, obres d’autors espanyols, pocs europa.
Teatre de sala i alcova: en cases particulars, amateurs, sainets en català, humor.
Teatre popular en català: tradicional, de transmissió oral, temàtica religiosa.

CATALANITZACIÓ DEL TEATRE
Es catalanitza el teatre convencional,barrejant teatre culte i popular, catalanitzant tots els gèneres. Es produeix perquè el teatre es un gènere comercial, que dóna negoci.
Burgesia vol cultura en català  provoca catalanització del teatre de qualitat
Màxims exponents: Frederic Soler i Àngel Guimerà.

GÈNERES
Tragèdia: es desenvolupa amb força durant el romanticisme. Es destaca la intensitat dels personatges(passió>raó) .
Exponent:Víctor Balaguer.

Drama romàntic: històrics i lacrimògens. Volen emocionar l’espectador. Va costar de catalanitzar.
Exponents: Frederic Soler, Vidal i Valenciana, Riera i Bertran.

Drama romanticorealista: creat per Guimerà. Temps contemporani i aspectes socials de l’època, amb llengua col·loquial i personatges corrents i apassionats. Sovint en un món idealitzat.

Teatre polític: decaràcter ideològic, liberal. Vol divulgar idees polítiques per anar en contra dels pensaments conservadors. Deformen la realitat de l’obra.
Exponent: Josep Robrenyo.

Sainets i quadres de costum: gèneres breus, obres menors. Originats en el teatre popular de temàtica laica, solen ser en vers i ambientació quotidiana. Propi de la societat catalana baixa.
Exponents: Vidal i Valenciano, Conrad Roure iFrederic Soler

SERAFÍ PITARRA(Frederic Soler)
És important perquè viu únicament del teatre. Inicis en el teatre popular, grup La Gata. “Gatades” -> primeres representacions. Criticaven la societat i feien paròdia del teatre romàntic.
Obra significativa: El castell dels tres dragons.
Evoluciona cap al Drama de veritables costums català(reflexiona sobre aspectes de Catalunya).
Assoleixl’èxit i esdevé empresari teatral del Romea. La qualitat de les obres va baixar per por que no li agradessin al públic. Confrontació amb Guimerà(veu que el superarà)
Va conrear el drama romàntic, històric i rural i la comèdia urbana, rural i de pescadors.

ÀNGEL GUIMERÀ
Màxim exponent de la renaixença. Dignifica el teatre culte català i l’internacionalisme. Crea un mòdul capaç de relacionar elromanticisme i el realisme. Va ser un professional del teatre i l’any 1904 havia de rebre el premi Nobel de literatura, però per raons polítiques no li van donar. Va escriure de tot.
Esdeveniments que afecten les seves obres:
* Neix a Sta. Cruz de Tenerife i amb 8 anys ve a Catalunya: MESTISSATGE.
* Va néixer abans que llurs pares es casessin i això li provoca un conflicte interior:IL·LEGITIMITAT, personatges sovint orfes.
* Relació fracassada amb Maria : importància a l’AMOR MATERN i AMOR TRIANGULAT

EVOLUCIÓ LITERÀRIA
Abans de 1877 només havia escrit poesia. Dues etapes:
* 1862-1867: escriu molt poc, poesia amorosa en castellà.
* 1868-1877: etapa important, escriu en català, romàntica i jocfloralesca
* 1871: participa en Jocs Florals
* 1874: Dirigeix la revistaLa Renaixença.
* 1875: 2n premi Jocs Florals.
* 1876: Guanya Flor Natural amb Cleopatra.
* 1877: Mestre en Gai Saber

1879-1890 (Inicis del Romanticisme)
* tragèdia romàntica en vers
* Ambientació en l’Edat Mitjana
* Models que segueix: Víctor Hugo i Shakespeare
* Obres: Gal·la Placídia, El fill del rei, Mar i Cel, La boja...

1890-1900 (Éxit)
* Gènere mésrepresentatiu: Drama romanticorealista.
* Obres: Maria Rosa (obrers), Terra Baixa (pagesos), La filla del mar (pescadors)

1900-1911 (Desorientació)
* S’adona que el seu model teatral queda superat
* Intenta adaptar-se al naturalisme i al modernisme
* Minva la qualitat -> inici de la davallada literària
* Obres: Arran de terra, Sol solet, L’aranya (naturalista) i La...