Teatre a bcn s. xix

Teatre a Barcelona al s. XIX
BCN té 174.000 habitants i mig milió a finals de segle.
En aquells moments la societat barcelonina tenia com a centre LA RAMBLA representat màxim de la modernitat a BCN.
Es construeix el passeig de Gràcia on es creen els teatres i serà zona d’esbarjo.
Altres zones d’esbarjo seran:
Montjuïc: on es feien fontades (passaven el dia menjant, xerrant , bevent iballant).
Era una zona militar. Tenia un castell amb fortalesa i era l’únic lloc d’Europa on els canons apuntaven cap a la ciutat. 1842 bombardeig a BCN des de Montjuïc.
Els barcelonins vivien tancats per una muralla que s’obrien les portes amb el sol i es tancaven a la nit. Si es tancava la porta, havies de dormir a fora, perquè ningú entrava ni sortia.
Precessions i festes religioses: corpus,carnestoltes, execucions ( com a espectacle)
Espectacles públics: corridas de toros, animals exòtics, jocs de màgia.. (aspectes per trecar la rutina)
Passejar per la muralla de mar i les rambles: (última en enderrocar)
Jocs de societat: jocs de taula, escacs...

BCN era una ciutat industrial especialitzada amb el tèxtil. Es milloren els telers.
1830telers mecànics
1832s’inaugura a BCN elprimer taller de vapor.
1835es crema el taller.
BCN pretén ser l’Holanda Mediterrània i millora econ. i societat.
1836 es suprimeixen els gremis. Les indústries endureixen les condicions laborals dels treballadors. Apareixen les primeres associacions d’ajuda.
1868legalització dels sindicats.
1854Cauen les muralles de BCN.
1859es construeix l’Eixampla.
La plaça més important de BCN medievalPlaça Palau. Hi havia la Llotja (intercanvi de mercaderies) i el Palau Reial (on es quedava el rei de visita) però es crema a mitjans de s. XIX.
També hi ha els porxos d’en Xiprer (casa burgesa i luxosa – representa el poder de la burgesia)
Plaça- representa poder comercial, polític i social (x la burgesia) En 1839 es fa la primera fotografia, en aquesta plaça.

URBANISME
1832-1854: BCNcongestionada d’indústria. Vida molt dura. genera un conflicte entre proletariat i burgesia. Obrers: vida precària (sous molt baixos, condicions pèssimes, dones treballen més i cobren menys. Burgesia demana més i això provoca ACTES REVOLUCIONARIS.
Ciutat ocupada per militars: màximes ocupacions.
No té universitats.
1863es crea la Junta de Comerç. Crea càtedres que faciliten la formació de laindústria i el comerç.
Des de el punt de vista humanístic, al 1729Acadèmia de Bones lletres, que promou coneixement històric, cultural, defensa del patrimoni i arqueològic.
Universitat de Barcelona- torna el 1832 i connecta amb la societat, surten capdavanters de la renaixença. Una ciutat sense universitat, és una ciutat MORTA!
Ateneu Barcelonè (1863) altre element actiu per la cultura.FANtertúlies, diaris, llibres.. és un lloc d’intercanvi cultural.

ORGANITZACIÓ TEATRAL A BCN
A finals del s.XVIII la petita aristocràcia urbana s’acosta al teatre (x diversió)
Fins al 1832 només un teatre (St. Creu) té el monopoli amb el que obté ajuda per l’hospital de la St. Creu.
A partir del s. XVIII, rep el nom de Teatre Principal. El van destruir al 1887. Reconstruït i al 1925 un altre copdestruït. Era el teatre de la Cort del rei.

TEATRE espectacle de diversió. Es tanca quan hi ha dol. (quan mor la reina – 3 mesos) els actors no cobren (ser actor és complicat)
1833comença a aparèixer nous teatres.
1835Crema de convents. (revolta) queden solars i s’omplen amb teatres (L’Odèon, el del Carme, la Mercè, el Circo, Barcelonès, el Liceu...) Liceu ocupa un espai però després el desplacena la Rambla (competidor de la St. Creu) Liceu – Burgesia.
La Santa Creu – Aristocràcia. Baralles a la rambla.
Dues companyies d’òpera (diferents obres)
Actors treballaven de Pasqua a Quaresma. Cobraven per actuació. També feien sainets.
A part dels teatres la societat de BCN aprofitava les cases particulars per fer representacions. (de Sala i Alcoba)
Tallers: pisos d’estudiants i...