Teatre d'epidaure

Teatre d’Epidaure



a Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural. [1 punt]
Puntuació: Cronologia [0’30 punts], històric i cultural [0’70 punts].
Cronologia: situem el teatre d’Epidaure a finals del segle IV en l’any 330 aC al la zona sud est del santuari d’Asclepi. Segons la tradició aquest teatre fou construït per Policlet el Jove.
Històric: Moment d’unificacióde les polis gregues i conquesta de l’Imperi persa. Mort d’Alexandre Magne [323 a.C].
Culural: Biblioteca d’Alexandria. Matemàtiques: Euclides (pare de la geometria) i Arquímedes; Filosofia: Epicur i Zenon. Literatura: Teòcrit, Cal·límac i Menandre.
El Santuari d’Asclepi: La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va fer famosa perquè hi havia el santuari (una barreja entre centre religiós ihospitalari) d’Asclepi, déu de la medicina, que guaria els malalts. Al segle IV aC el culte a aquest déu va crèixer i aquests santuari era visitat per molts malalts.
Des de temps micènics es donava un important culte a l’aigua; en el segle VI aC existia el culte a un heroi local identificat per Apol·lo. Aquest personatge disposava d’un temple propi, espai d’invocació per la cura de malalties.

Al segleV arriba de Tessàlia (zona perifèrica de Grècia) el culte al déu Asclepi, fill d’Apol·lo i d’una mortal, Coronide. És a partir d’aquest fet que es construeix en el nom d’Asclepi un gran santuari.

Asclepi fou el déu qui tingué l’atreviment de reviure els mortals, això provocà que Zeus acabés amb ell amb un cop de llamp. Els seu pare, Apol·lo el convertí llavors en la constel·lació de la serp,cosa que li conferí la immortalitat.


El santuari el trobem situat a 8km a l’oest de la ciutat d’Epidaure, Argos, a la península del Peloponès.

Els peregrins hi accedien pels propileus, situats al nord del santuari. A través d’aquestes columnes un s’endinsava al recinte sagrat, on s’hi trobava una font purificadora.
Destacar-hi tres edificis per sobre de tot:

Temple d’Asclepi: fouconstruït el 490aC, és d’ordre dòric i ens en queden molt poques restes. Ara bé, a partir de la investigació hem pogut deduir que tenia sis columnes d’amplada i onze a la llarga. A la part frontal hi havia l’altar.
Tholos: edificació circular de 26 columnes i situat darrere del temple d’Asclepi. La seva estructura es basa en tres murs circulars concèntrics, les obertures dels quals no coincideixenen un mateix eix, fet que li confereix una sensació laberíntica. Ç
Pòrtic de columnes jòniques. L’espai més sagrat de tot el recinte, el configurava un pòrtic de columnes jòniques on dormien els malalts en espera que el déu Asclepi, els digués per via onírica la solució a llurs malalties. Al seu extrem hi havia un pou, en la boca del qual s’hi realitzaven diferents teràpies.

Al voltant delrecinte, hi ha restes de diverses construccions, sobretot de l’època romana: banys, habitatges, … Fins i tot hi ha un petit temple dedicat a la deessa de la salut, Artemis, com el petit Odeó.

Destaquen a més a més la palestra, el gimnàs i l’estadi, construccions que ens van anar expandint per la celebració de les “asclepies”: uns jocs realitzats cada quatre anys, que no arribaren a tenir laimportància dels Olímpics, dels nemeus o dels dèlfics... però en canvi si que unien a aquestes jornades esportives, manifestacions de caire literari (poesia i teatre).

Si es coneix Epidaure mundialment, a part del santuari d’Asclepi, és precisament pel seu teatre: allà es duien a terme les manifestacions de caire literari. És el teatre grec més ben conservat i doncs el millor construït. A Espidaurees representaran obres dels grans dramaturgs grecs, L’Orestiada d’Èsquil, Antígona i Èdip Rei de Sòfocles i Medea i Andromaca d’Eurípides, entre d’altres.

La seva fama, a apart d’atribuir-se a la seva bellesa i les seves proporcions harmòniques, es deu a la enorme qualitat acústica.

Tant el santuari d’Asclepi com el teatre van ser arrasats pels bàrbars el 267 aC. El teatre en sí va ser...