teatro

El programa sociocultural de la gent gran inclou també un taller de teatre, que consta d’una sessió d’una hora i mitja a la setmana. El seu alumnat, integrat gairebé de manera exclusiva per dones—només hi ha un home—, aprén a moure’s a l’escenari, a comprendre, memoritzar i verbalitzar textos i, finalment, assaja una obra que després representarà en públic. Al llarg del curs, el grup Fem el quepodem, un nom que resumeix a la perfecció l’espèrit de superació de les persones que l’integren, posa en escena dues obres, normalment pels volts de Nadal i a final de curs. Tant els assajos com lesrepresentacions posteriors els fan a la Residència Fèlix Llobet.
La participació en aquest taller desperta un munt de sensacions entre els seus components. N’hem resumit algunes:
• Mai no m’haviapujat a un escenari, perquè, per la meva timidesa, sempre m’havia allunyat de qualsevol activitat que suposés haver-me d’enfrontar a un públic espectador. L’experiència és positiva perquè permettreballar en grup, establir noves relacions amb persones del meu entorn o haver-me d’esforçar per memoritzar alguns textos, encara que siguin breus. Posats a proposar algunes millores, crec que podríemfer tres obres cada curs —ara en fem dues— i seria un bon estímul poder-les representar no només a la Residència Fèlix Llobet sinó també en algun altre escenari de més aforament, com la ResidènciaFèlix Llobet (M. Pilar Holgado).
• Al taller de teatre m’hi sento molt bé. Em dóna alegria i refermo la relació amb els meus companys. Participar-hi em permet passar molt bones estones (Cándida Rodero).• Per la meva part, m’hi sento molt contenta, com en altres obres altruistes que porto a terme (Cristina Xumetra).
• Estic molt contenta amb el taller de teatre. M’hi trobo molt a gust i m’hopasso molt bé (Rosa Guerrero).
• Jo m’hi trobo molt bé perquè significa una feina en comú molt instructiva per a tots nosaltres (Luisa Durán).
• El sentiment que em provoca fer teatre és difícil...