Teatro

TEATRE MODERNISTA:
1. Introducció
•El gènere dramàtic va experimentar durant el Modernisme un procés de transformació, amb la traducció o l’adaptació de peces teatrals dels dramaturgs europeuscontemporanis (Ibsen i Maeterlinck), que van substituir el drama romàntic i semirealista de la Renaixença.
•Les peces teatrals produïdes pels autors modernistes també es van emmarcar en les duestendències del moviment: el drama d’arrel naturalista i regeneracionista (influència del teatre compromès socialment del noruec Henrik Ibsen) i el teatre simbolista (influència del dramaturg belga MauriceMaeterlinck).
1.1. El teatre naturalista i regeneracionista
•El teatre regeneracionista denunciava les injustícies socials i pretenia conduir el públic a prendre consciència i formar-se un criterisobre els conflictes socials que representava, principalment la lluita de classes i les relacions entre l’intel·lectual i la societat. El tema recurrent d’aquest tipus de teatre es basava enl’individu marginat i portador de la veritat alliberadora enfrontat a la societat ignorant i materialista.
•El màxim exponent de la tendència naturalista i regeneracionista va ser Joan Puig i Ferrater(Aigües encantades, 1908).
1.2. El teatre simbolista
•El teatre simbolista (l’art per l’art) és un teatre ple de símbols i al·legories amb la intenció de suggerir impressions a l’espectador. El món de larealitat quotidiana (prosa) és contraposat al món ideal, al món de l’artista (poesia). Els personatges, sovint malaltissos o decadents, són presentats de manera idealitzada.
•El màxim exponent delteatre simbolista va ser Adrià Gual, que, com Santiago Rusiñol, va alternar el drama naturalista-regeneracionista i el teatre simbolista.

SANTIAGO RUSIÑOL:
Vida
Va ser un artista polifacètic,veritable model de l’artista modernista pur, que destacà sobretot com a dramaturg i pintor. Fill d’una Família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Amic i...