Teba Bosc

GESTIÓ DEL RISC D’INCENDI I ESTIMACIÓ DEL CARBONI ACUMULAT EN UNA PARCEL·LA FORESTAL
(Informe tècnic)



ANTECEDENTS

Aquest informe es basa en un estudi realitzat en el bosc de dunes del Massís del Montgrí. S’estudia quina és l’estimació de carboni acumulat que presenta el bosc i el CO2 que podria alliberar en cas d’incendi. Mitjançant el model “NEXUS” s’intentarà veure a quin model decombustible superficial pertany el bosc estudiat i conèixer les conseqüències que pot comportar la situació actual. A més, es farà una proposta sobre una possible gestió del bosc per tal de millorar la producció forestal i reduir el risc d’incendi.

Descripció de l’àrea d’estudi
Segons Ramon Albert Alturo i Monné (1999), el bosc de les dunes és un ecosistema forestal situat sobre un substrat sorrenc.Les dunes són formacions geogràfiques que poden ser discontínues, amb trets morfològics i geològics comuns. Els sistemes dunars tenen un gran interès ecològic i podem trobar-hi zones colonitzades, zones quasi desèrtiques o zones humides. Les dunes es veuen influenciades diversos factors ambientals com ara l’aparició de zones inundades, la disponibilitat hídrica, les temperatures, la inestabilitatdel substrat, l’acció del vent, etc. El seu avanç en la direcció del vent constitueix una agressió al medi natural i al desenvolupament de la vida humana.

Origen de la duna
La duna continental es va formar per l’acumulació de la sorra portada per la tramuntana des de les platges del golf de Roses (Alt Empordà) seguint el següent procés: els productes de l’erosió arrencats de la conca alta delriu Muga són arrossegats per aquest fins al fons del golf, on s’uneixen als produïts pel mar sobre el massís que tanca pel nord el golf de Roses; llavors, quan les tempestes, generalment amb vent de Llevant remouen el fons, les sorres portades per les onades són dipositades en les platges i, a la vegada seran emportades pel vent.

Segons Héctor Pipió i Gelabert (1999), la duna interior ocontinental comença a constituir-se a partir del moment en què es fa desguassar de forma definitiva el riu Ter al sud del Montgrí el 1302, per tant, fa gairebé 700 anys. Aquest desviament, a part de la formació de la duna, ocasionà l’acceleració de l’avançament cap al mar de la plana de Torroella i la desaparició del seu port.

Al final del segle XIX eren unes sorres mòbils sense vegetació que anavaavançant en direcció sud i amenaçava de cobrir amb sorra els conreus de la plana i fins i tot alguns dels masos. Es van realitzar treballs de fixació de la duna, per frenar el seu avenç, mitjançant vegetació com el borró (Ammophila arenaria), planta ben adaptada a sòls sorrenc i al vent, freqüent a les zones litorals de platja i que contribueix en gran mesura a sustentar el sòl. Amb el borró es vaaconseguir fixar les dunes, i posteriorment es va fer una repoblació amb pins (pinus pinaster i Pinus halepensis) i altres espècies arbustives. Actualment, el bosc està format principalment per pins de les espècies Pinus pinea, Pinus pinaster i Pinus halepensis, la majoria repoblats artificialment amb l’únic objectiu de fixar la sorra de la duna ja que aquesta no era apta per a conreus agrícoles.Risc d’incendi

El massís del Montgrí es situa dins de la regió de clima mediterrani, és a dir, amb estius calorosos i eixuts i hiverns temperats. Aquesta situació ve condicionada per l’efecte tampó del mar sobre les fluctuacions dels diferents factors climàtics.

Segons Josep M. Panareda i Clopés (1999), la intensitat i extensió d’un foc depèn de molts factors que s’agrupen en tres gransgrups:

1. Meteorològics
2. Topogràfics
3. Derivats de la vegetació

Tots aquests factors, junts o separats, mai no poden provocar un incendi, només són factors facilitadors o limitadors. Cal sempre l’existència d’un focus d’energia, de calor, una flama que iniciï el procés de combustió. Per tant, els factors només afavoreixen el desenvolupament i la propagació del foc.

1. Meteorològics

1.1...