Technicolor avui

El technicolor va ser una tècnica utilitzada durant molts anys, com ja hem pogut veure, i que va sofrir una evolució molt forta i útil que va ser fonamental en el desenvolupament del cinema. Tot i així va arribar un moment en que es van començar a veure totes les desavantatges d’aquest mètode i va començar al decadència. Posteriorment l’activitat de l’empresa es va ampliar i es van començar adedicar al duplicament de VHs, DVD... per tant, va haver un temps on els objectius de l'empresa estaven allunyats dels seus inicis: la producció de cinema en color. Al 2002 la utilització del technicolor s'havia quasi bé extingit, deixant pas a altres tècniques més beneficioses. Tot i així el technicolor s’utilitza en algunes però comptades ocasions, bàsicament en pel·lícules ambientades en els anys50 o 60, així s'aconsegueix crear un ambient i una estètica més adequades. Les pel·lícules fetes amb technicolor es diferencien visualment d’altres fetes amb altres tècniques actuals, això ho podem veure si comparem per exemple, el Padrino II (1974)(última pel·lícula feta amb technicolor tradicional) amb el Padrino III (1990) (pel·lícula que ja no utilitza el technicolor. Comparant aquestes duespel·lícules d'una mateix temàtica i estil podem veure que en el Padrino II els tons són molt més suaus i tipus pastel amb el característic roig viu, firma de technicolor, en canvi, en el Padrino III, els colors són més vius, en general, ha desaparegut el roig tan característic així com podem veure que es juga més amb les ombres i la foscor, conservant les figures nítides en ambients més obscurs,cosa que li costava aconseguir al technicolor. Si ho comparem amb una pel·lícula de no tants anys desprès, per exemple, Taxi driver (1976) del mateix director veiem que l'estil de color es diferent, ara els tons són més verdosos però sembla quelcom intencionat. Com a conclusió experimental podem dir que les tècniques posteriors al technicolor tradicional permeten una manipulació total del colorpodent obtenir, d'aquesta manera qualsevol resultat imaginable. Gràcies a totes aquestes possibilitats que es van obrint poc a poc creix una consciència cada cop més forta de la importància de la utilització del color com apart del llenguatge cinematogràfic, una consciència que es veu ja emergent en El Màgic d'Oz o Becky Sharp (primera pel·lícula de llarga duració, en color) Podem dir que, apart deles diferencies creades purament per la tecnologia utilitzada ens adonem que, actualment, la simbologia i l’ús dels colors com a part del llenguatge audiovisual es molt important. Per altra banda també trobem que l’ús del blanc i negre a adquirit un significat determinat i que, a més hi ha alguns prejudicis per part del públic actual. Tant és així que va haver una època on es tintaven pel·lícules enblanc i negre perquè tinguessin més audiència televisiva. Hi ha diferents tipus d'utilització del color, quan s'intenta evocar el color dels quadres o al seva composició parlem de color pictòric. Aquesta utilització del color la podem veure en pel·lícules que explícitament tracten sobre un quadre o un pintor com podria ser La joven de la perla, 2006 (on és representa el moment en que es pinta elfamós quadre amb el mateix nom, necessàriament l'ambient ha de ser el que es representa en el quadre real) o

Van Gogh, el loco del pelo rojo, 1956 (on es narra la vida d'aquest pintor i on apareixen escenes que recorden quadres seus), o en pel·lícules ambientades en el moment històric d'un moviment pictòric determinat com Alatriste, 2006 (pel·lícula que, al estar ambientada en l'època delsartistes de la edat d'or no pot no tenir r un ambient pictòric), com podríem trobar molts altres exemples.

Fotogrames de El loco del pelo rojo i La joven de la perla. Actualment hi ha una estètica que podríem classificar en aquest grup seria les pel·lícules ambientades en l'estètica del còmic. La utilització del color per simular una estètica determinada sempre ha estat recurrent i és una de les...