Tecnociencia i Tecnopoder - V. Nuñez

Segons l’article de Violeta Núñez “ Entre la tecnociencia y el tecnopoder: el desafío de mantener abierta la pregunta acerca de las condiciones de producción de la Pedagogía Social y sus efectos”,l’aparició de la tecnociència ( inserció de les lleis de mercat en els instruments científics i acadèmics) ens ha modificat la manera del saber i d’organitzar el coneixement. Aquesta nova premissa escaracteritza per considerar el coneixement com un mitjà per a aconseguir d’altres fins. En el cas de la pedagogia social i per extensió l’educació social, el poder pren importància en les relacionshumanes, les ciències socials es converteixen en un instrument pel control biopolític de la població, l’educador social per tant, apareix camuflat sota el supòsit de la prevenció i es converteix així enun operador del tecnopoder. Aquests operadors han d’aplicar protocols que estandaritzen la seva feina i la porten al simplisme, l’abundant feina burocràtica es menja la feina real. Sota la idea de laprevenció es justifica la intervenció en la vida dels altres, no sabem si es possible preveure els comportaments incorrectes però sota aquesta idea tenim poder per vigilar a la població per preveureun conflicte o una situació de risc. Aquest tall epistemològic juntament amb la devaluació de l’educador i la seva precarietat laboral fa que no siguin necessàries les relacions afectives entrel’educador i l’educand, tot l’esforç es basa en el control, el poder i els diners.

Davant d’aquesta denúncia que fa Violeta Núñez en la pedagogia social actual, les condicions ideals dels educadors, segonsl’autora de l’article, anirien dirigides a reconèixer la configuració actual del camp de la pedagogia social i aproximar-se a les relacions de poder, sempre mantenint una posició interrogativa; pertal de comprendre les relacions humanes hem de preguntar i deixar-nos de protocols, hem de construir relacions que ens donin coneixements i sobre tot no ens hem deixar vèncer davant dels...