Tecnologias Del Yo
a. Quines similituds i diferencies existeix entre els termes. Quin dels dos és millor utilitzar (indica les raons).
b. En termes genèrics quines són les politiques socials utilitzades per combatre les desigualtats socials.
c. Poden considerar el gènere com a font de marginació (fonamenta la teva resposta i posaexemples).
La pobresa és un fenomen complex i multidimensional, raó per la qual trobem moltes definicions i formes de mesurar-la.
Tradicionalment s’ha definit la pobresa com la privació material, mesurada mitjançant l’ingrés o el consum de l’individuo o la família. Una definició de pobresa segons el diccionari es: “mancança o gran escassetat del necessari per a viure”.
En aquest cas parlemde pobresa absoluta, que és el que entenem per la manca de recursos de subsistència, situació que no es troba habitualment en la societat occidental, a excepció del fenomen de la indigència, el qual ens presenta situació de pobresa extrema.
Aquesta definició és genèrica i de molt difícil aplicació en la nostra societat, on podem definir la pobresa mes que amb l’escassetat amb la desigualdistribució de les rendes.
Existeixen altres definicions de pobresa que s’adeqüen més a la visió occidental, anomenada general o relativa, que es la falta de ingressos necessaris per a satisfer tant les necessitats alimentaries bàsiques como les necessitats no alimentaries bàsiques, tals com vestit, energia i vivenda (UNDP 2000 ).
Per tant, situats en la societat occidental, trobem la definiciómes acceptada, que es relaciona amb la pobresa relativa, es a dir, per a saber si estem davant de pobresa hem de poder comparar, segons el Consell de Ministres de la CE de 1984 es va considerar pobres tots aquells individus, famílies o grups amb recursos materials, culturals i socials tan escassos que estiguin exclosos de les formes de vida mínimament acceptades en l’estat membre on viuen.
Unaltre cas de pobresa, és la que es veu, l’anomenada pobresa oculta, sector de la població amb rendes molt baixes com gen gran, famílies desestructurades, etc.
En el moment que en el concepte de pobresa entren en joc qüestions com la cultura, l’ensenyament i la formació, la salut i l’habitatge, la situació laboral i la participació social entre d’altres coses, ja no podem parlar de pobresa sinóque hem de tractar amb un terme mes ampli, el d’exclusió social.
L’exclusió social inclou aspectes estructurals, ja que implica que l’individuo o grup queda separat del teixit social, es troba fora de les coordenades bàsiques d’integració, es a dir, de l’estructura social.
L’exclusió és dinàmica, és un procés que afecta de manera canviant persones i col•lectius podem dir que no estem davantde un lloc determinat i un grup concret, el fenomen puntual es converteix en procés i la conjuntura en estructura.
També podem dir que és multifactorial i multidimensional perquè no ve donat per una sola causa, és presenta com un fenomen que té moltes cares. Tal con ens indica (Bel Adell 2002) “En una sociedad donde la competitividad es un valor central, los mecanismos de exclusiónconstituyen una regla de juego elemental y necesaria. La competitividad es por naturaleza excluyente, por eso, niños, ancianos, mendigos, inmigrantes, indígenas, minusválidos deficientes, etc. fácilmente se convierten en excluidos.”
Més que cerca una similitud entre els termes, hem de veure l’evolució del concepte que ha creat la societat en que vivim, podem iniciar el viatge pel terme de Pobre, que ésel que no té mitjans per a viure dignament, la pobresa ha estat durant segles, l’estat normal de la societat. Amb el desenvolupament econòmic i social, els nivells de riquesa obtinguts fan que la pobresa perdi el seu territori; ja no se podem parlar de pobresa com carència, en un mon on hi ha recursos suficients per a tots, però com diu Ghandi: "La Naturaleza ofrece bienes para satisfacer las...
Regístrate para leer el documento completo.