teixits connectius
Páginas: 5 (1184 palabras)
Publicado: 7 de mayo de 2014
Cartílag elàstic
Descripció de l’òrgan
El cartílag elàstic o cartílag groc, és un tipus de cartílag present a l’oïda externa, la laringe, les trompes d’Eustaqui i a l’epiglotis. Conté xarxes de fibres elàstiques i fibres de col·lagen. La proteïna principal és la elastina.
Aquestes fibres es ramificant i li donen gran flexibilitat al cartílag, de tal manera que és capaç de suportar flexiórepetida. Les fibres d’elastina es tenyeixen de púrpura fosc o negre amb la tinció de Verhoeff.
La seva estructura es semblant al cartílag hialí.
Teixits principals:
El cartílag elàstic conté en la substància interterritorial reds de fibres elàstiques no enmascarades, que es posen en manifest amb determinats colorants, com la orceína. En els punts de reunió de les fibres elàstiques esprodueixen expansions membraniformes. En els espais arrodonits o ovals es disposen les cèl·lules cartilaginoses. També trobem el pericondri amb fines fibres elàstiques col·locades paral·lelament a la superfície.
El cartílag elàstic es forma a partir del teixit mesenquimàtic (teixit de l'organisme embrionari: amb una abundant matriu extracel·lular, composta per fibres prima. És un tipus de teixitconnectiu lax, de consistència viscosa, rica en col·lagen i fibroblasts. Fa referència també als teixits de sosteniment o de farciment que conformen els òrgans). El pericondri, un teixit conjuntiu molt condensat, es localitza a la perifèria del teixit, amb una forma de beina molt prima. No es fàcil veure grups isogènics (grups de 2 a 4 condrocits).
Inclou col·lagen de tipus II i fibres elàstiques enabundància disseminades en la totalitat de la seva matriu la qual li proporciona més flexibilitat.
Formació:
Hi ha dos tipus de creixement del cartílag:
1. Les cèl·lules mesenquimatoses es congreguen en masses denses anomenades centres de condrificació, aquí les cèl·lules es transformen en condroblasts que comencen secretant matriu extracel·lular, els cloroblasts que queden entre la matriues diferencien a condròcits que formes grups isógens a aquest creixement se l’anomena creixement intersticial.
2. El pericondri posseeix una làmina interna constituïda per cèl·lules condrògenes que es transformen en condroblasts que secreten igualment matriu extracel·lular. D’aquesta manera, el cartílag també creix per addicció a la seva perifèria en un procés anomenat creixement aposicional.
Lamatriu cartilaginosa que rodeja cada grup isógen es denomina matriu capsular o territorial. I la matriu que es troba entre els grups isógens es denomina matriu interterritorial o intercapsular.
Os esponjós
Descripció de l’òrgan
L'os esponjós, sinònim d'os trabecular , és un dels dos tipus de teixit ossi que constitueixen els ossos. En comparació amb l'os cortical, que és l'altre tipus deteixit ossi, té una major superfície, però és menys dens, més suau, més feble, i menys rígid.
Es troba normalment en els extrems dels ossos llargs, prop de les articulacions i a l'interior de les vèrtebres. L'os esponjós és altament vascular i freqüentment conté medul·la òssia vermella on té lloc l'hematopoesi (la producció de cèl·lules sanguínies). La unitat primària anatòmica i funcional de l'osesponjós és la trabècula.
L'os esponjós té una major àrea superficial en comparació amb l'os cortical, i com a conseqüència l'os esponjós és ideal per a l'activitat metabòlica (p.e.:l'intercanvi d'ions de calci).
Teixits principals:
L’os esponjós no conté osteones (unitat fisiològica y anatòmica del teixit ossi compacte), sinó que les làmines intersticials estan de forma irregularformant unes plaques anomenades trabècules. Aquestes plaques formes una estructura esponjosa deixant espais plens de la medul·la òssia vermella. Dins de les trabècules trobem els osteòcits, els vasos sanguinis penetren directament en l’os esponjós i permeten l’intercanvi de nutrients amb els osteòcits.
També esta compost per làmines però no formen sistemes d’havers. L’element bàsic estructural de...
Descripció de l’òrgan
El cartílag elàstic o cartílag groc, és un tipus de cartílag present a l’oïda externa, la laringe, les trompes d’Eustaqui i a l’epiglotis. Conté xarxes de fibres elàstiques i fibres de col·lagen. La proteïna principal és la elastina.
Aquestes fibres es ramificant i li donen gran flexibilitat al cartílag, de tal manera que és capaç de suportar flexiórepetida. Les fibres d’elastina es tenyeixen de púrpura fosc o negre amb la tinció de Verhoeff.
La seva estructura es semblant al cartílag hialí.
Teixits principals:
El cartílag elàstic conté en la substància interterritorial reds de fibres elàstiques no enmascarades, que es posen en manifest amb determinats colorants, com la orceína. En els punts de reunió de les fibres elàstiques esprodueixen expansions membraniformes. En els espais arrodonits o ovals es disposen les cèl·lules cartilaginoses. També trobem el pericondri amb fines fibres elàstiques col·locades paral·lelament a la superfície.
El cartílag elàstic es forma a partir del teixit mesenquimàtic (teixit de l'organisme embrionari: amb una abundant matriu extracel·lular, composta per fibres prima. És un tipus de teixitconnectiu lax, de consistència viscosa, rica en col·lagen i fibroblasts. Fa referència també als teixits de sosteniment o de farciment que conformen els òrgans). El pericondri, un teixit conjuntiu molt condensat, es localitza a la perifèria del teixit, amb una forma de beina molt prima. No es fàcil veure grups isogènics (grups de 2 a 4 condrocits).
Inclou col·lagen de tipus II i fibres elàstiques enabundància disseminades en la totalitat de la seva matriu la qual li proporciona més flexibilitat.
Formació:
Hi ha dos tipus de creixement del cartílag:
1. Les cèl·lules mesenquimatoses es congreguen en masses denses anomenades centres de condrificació, aquí les cèl·lules es transformen en condroblasts que comencen secretant matriu extracel·lular, els cloroblasts que queden entre la matriues diferencien a condròcits que formes grups isógens a aquest creixement se l’anomena creixement intersticial.
2. El pericondri posseeix una làmina interna constituïda per cèl·lules condrògenes que es transformen en condroblasts que secreten igualment matriu extracel·lular. D’aquesta manera, el cartílag també creix per addicció a la seva perifèria en un procés anomenat creixement aposicional.
Lamatriu cartilaginosa que rodeja cada grup isógen es denomina matriu capsular o territorial. I la matriu que es troba entre els grups isógens es denomina matriu interterritorial o intercapsular.
Os esponjós
Descripció de l’òrgan
L'os esponjós, sinònim d'os trabecular , és un dels dos tipus de teixit ossi que constitueixen els ossos. En comparació amb l'os cortical, que és l'altre tipus deteixit ossi, té una major superfície, però és menys dens, més suau, més feble, i menys rígid.
Es troba normalment en els extrems dels ossos llargs, prop de les articulacions i a l'interior de les vèrtebres. L'os esponjós és altament vascular i freqüentment conté medul·la òssia vermella on té lloc l'hematopoesi (la producció de cèl·lules sanguínies). La unitat primària anatòmica i funcional de l'osesponjós és la trabècula.
L'os esponjós té una major àrea superficial en comparació amb l'os cortical, i com a conseqüència l'os esponjós és ideal per a l'activitat metabòlica (p.e.:l'intercanvi d'ions de calci).
Teixits principals:
L’os esponjós no conté osteones (unitat fisiològica y anatòmica del teixit ossi compacte), sinó que les làmines intersticials estan de forma irregularformant unes plaques anomenades trabècules. Aquestes plaques formes una estructura esponjosa deixant espais plens de la medul·la òssia vermella. Dins de les trabècules trobem els osteòcits, els vasos sanguinis penetren directament en l’os esponjós i permeten l’intercanvi de nutrients amb els osteòcits.
També esta compost per làmines però no formen sistemes d’havers. L’element bàsic estructural de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.