Telematica

GESTIÓ DE
XARXES
D’ÀREA LOCAL



Gestió de xarxes d’àrea local

1.1 Introducció
L’ordinador més ràpid de l’any 1970 era el CDC 6600 i era capaç d’executar una sola
instrucció cada 100 nseg.
El 1990, vint anys més tard, els ordinadors més potents, els CRAY, podien executar una
instrucció cada 1 nseg.
Amb això podem calcular fàcilment que cada 10 anys els ordinadors multipliquen laseva velocitat per 10.
En el mateix temps, les xarxes dels anys 1970 eren capaces de transmetre a 56 Kbps i el
1990 ja es podia transmetre a 1 Gbps. Això és un increment molt superior.
De la mateixa manera els errors que es produeixen en les xarxes han passat de 10 -5
errors per bit a pràcticament 0.
Les comunicacions bàsiques es poden resumir amb el següent esquema:

Exemples:
Ordinador Mòdem  Línia telefònica  Mòdem  Ordinador
Auricular  Telèfon  Línia telefònica  Telèfon  Altaveu
PC  Targeta de xarxa  Cable de xarxa  Targeta de xarxa  PC
●
●

•

•

La transmissió és un procés pel qual es transporten senyals d’un lloc a un altre.
Les senyals poden ser de diversa natura, electromagnètiques, acústiques, etc..
No sempre és fàcil distingir qui és l'emissor iqui el receptor en comunicacions
Utilització del sistema de transmissió
o S’ha de fer que l’ús dels recursos sigui eficaç, normalment no tindrem tot
el medi de transmissió per nosaltres sols.
o No totes les senyals són adequades per qualsevol canal, hi ha senyals
millors per cada canal.
Generació de la senyal
o Com ho fem per transmetre
o La senyal que transmetem ha de poder serinterpretada pel receptor per
tant s'hi ha d'adaptar d'alguna forma.

5

Gestió de xarxes d’àrea local

•

•

•

•
•
•
•

Sincronització
o Per poder transmetre les dades s’ha de cooperar amb el receptor. No
podem posar-nos a enviar dades sense que el receptor ho sàpiga perquè
no les rebria
o S’ha de coneixer el canal pel qual arribaran les dades ( si és de dos
sentits, d’un ...)
o Hiha d’haver algun mecanisme de detecció d’errors
o El receptor ha de saber com seran els missatges per poder-los interpretar
o Quants missatges enviarem i quant de temps duraran.
Detecció d’errors
o Hem d’estar segurs que en la transmissió no es modificaran les dades
o S’ha d’evitar saturar el receptor ( no podem enviar dades més ràpidament
del que el receptor pot absorbir. (control defluxe)
o Direccionament (hem d’assegurar-nos que el missatge el rep el
destinatari i només ell)
o Encaminament (Escollir per quin camí enviem les dades de tots els
possibles)
Format dels missatges
o Hem d’estar segurs que el format de fitxers és el mateix en els dos
ordinadors i si no ho és algú ha de fer el canvi.
o Saber quina forma de recuperar errors hi ha
Seguretat
o Només ha de rebreles dades el destinatari.
Ample de banda
o Quantitat d’informació que es pot transportar
Atenuació
o Pèrdua de potència entre la sortida i la entrada.
Dispersió
o Deformació que sofreixen els impulsos al llarg del seu camí que fa que
normalment s’eixamplin. I això limita la freqüència a la que podem
emetre els impulsos.

1.1.1 Dispositius usats en transmissions:
Aquesta és una llista dedispositius genèrics que es poden fer servir en una transmissió,
cal tenir en compte que normalment els aparells que farem servir estaran formats per un
o més dispositius d'aquest tipus
•
•
•
•
•
•

Transductors: Dispositius encarregats de transformar la natura de la senyal.
(convertir senyal elèctrica en llum, ...)
Moduladors: S’encarreguen de convertir les senyals elèctriques digitalsen
senyals elèctriques analògiques i viceversa.
Còdificadors: S’encarrega de codificar adequadament les senyals elèctriques
digitals acomodant-les a la forma requerida pel canal.
Amplificadors: S'encarreguen de restaurar el senyal analògic tornant-lo a la
seva amplitut original. Això palia l'atenuació que hi havia.
Repetidors: Tenen com a missió restaurar els senyals digitals. No...