TEMA 1 CT

TEMA 1: Concepte de medi ambient i dinàmica de sistemes.
1. Introducció. Definició de medi ambient.2. Mètodes d'estudi en les ciències mediambientals3. Aproximació a la teoria de sistemes4. Característiques dels sistemes
5. L’ús de models
6. Tipus de models
7. Les relacions causals
8. El Sistema Terra
9. Models de regulació del clima terrestre
 
1- Introducció. Definició de mediambient
El concepte de medi ambient està de moda i sovint és utilitzat pels mitjans de comunicació. Malgrat això, moltes vegades és utilitzat d’una forma imprecisa o parcial, ja que presenta nombroses interpretacions, tot depenent de la condició social, cultural, professió o de l’edat de la persona que el defineix.
Una definició útil és la que es va proposar a la Conferència de les Nacions Unides peral Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm l'any 1972:
“ El medi ambient és el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini de temps curt o llarg, sobre els éssers vius i les activitats humanes”.
Aquesta definició no solament inclou els elements naturals de la Terra, sinó també els elements socials i culturalsprotagonitzats per l’espècie humana. A més a més, contempla l’aspecte temporal del medi ambient, és a dir, que aquest canvia contínuament, ja siga per causes naturals o antropogèniques. Es tracta, doncs, d’un conjunt de components físico-químics (atmosfera, hidrosfera i geosfera), biològics (biosfera) i socials (antroposfera) que interaccionen els uns sobre els altres i causen efectes directes oindirectes sobre els éssers vius i sobre les activitats humanes. És per això que qualsevol intervenció al medi ambient va a provocar canvis a tots els seus components, es tracta de l’efecte dòmino.
Altra definició que ens pot servir és la definició de medi ambient recollida a la directriu 85/337 de la Unió Europea:
“ El medi ambient és un sistema format per la humanitat, la flora, la fauna, el sòl,l’aire, el clima, el paisatge, els béns naturals, el patrimoni cultural, i les interaccions entre tots aquests factors”
En qualsevol cas, les definicions de medi ambient giren sempre al voltant d’una entitat o d’alguna cosa i no estableixen limitacions pel que fa a aquesta ni als components del seu ambient. És a dir, podem parlar de l’ambient d’una roca, d’una formiga, d’un poble, etc.
A partir de lesdefinicions de medi ambient podem concloure que el seu estudi és molt complex, ja que cal integrar components molt diversos i múltiples variables. És per això que cal tenir un enfocament interdisciplinar i recórrer a la Biologia, la Geologia, la Física, la Química, les Matemàtiques, l’Ecologia, el Dret, etc.
En la problemàtica ambiental és molt habitual no trobar solucions úniques a lesdificultats. De vegades hi haurà tot un ventall de solucions, i en altres ocasions no hi haurà cap solució clara i caldrà triar aquella que millor s’adapte a les circumstàncies d’eixe moment.
2- Mètodes d'estudi en les ciències mediambientals
Com hem manifestat abans, els problemes mediambientals són complexos, ja que una sola alteració en el medi ambient sol produir més d’un efecte i a més, tots elsseus components estan interrelacionats.
L’estudi dels problemes mediambientals es pot realitzar a partir de dos enfocaments:
Reduccionista: Considera que només es pot comprendre un procés quan es coneixen amb exactitud tots els elements que hi intervenen. És a dir, per a estudiar una realitat complexa, cal dividir-la en parts senzilles més fàcils d’entendre. Aquesta forma de treballar ha sigutmolt eficaç i ha permès grans avanços en la física, química, biologia, medicina, etc. El risc d’aquesta forma de fer ciència és pensar que una realitat complexa no és més que la suma dels seus components més senzills, i això no és cert.
Per exemple, si volem saber com funciona un ecosistema, no serà suficient amb conèixer un inventari de tots els éssers vius o components abiòtics que el...