Tema 1 Els Primers Borbons

1. La instauració dels primers borbons (1700 – 1808)

1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700 – 1714)
L’any 1700 va morir Carles II, l’últim rei de la dinastia dels
Àustries/Habsburg. El rei va morir sense descendència directa, raó per la qual
els anys anteriors s’havien produït moltes intrigues en la Cort.
La successió de Carles II podia produir un gran canvi en l’equilibri
de poders d’Europa, ja que lacorona espanyola disposa d’enormes
possessions. A més dels regnes peninsulars (Castella, Aragó i Navarra),
posseïa les colònies americanes, i a Europa, els Països Baixos, Milà i el Regne
de Nàpols -la meitat sud de la península italiana, Sicília i Sardenya.
De cara a la successió hi havia 2 candidats, nebots de Carles II, que pertanyien
a les dos grans famílies reials d'Europa:
 Felip d’Anjou ode Borbó, que era el fill segon del rei de França (Lluis
XIV). Aquesta possibilitat plantejava la creació d’una “superpotència”
entre Espanya i França.
 La segona possibilitat era Carles d’Àustria, que era germà del rei
d’Àustria i emperador d’Alemanya. En aquest cas es continuava la
tradicional aliança entre Àustria, Espanya i Alemanya.
Quan va morir, Carles II després de moltes pressions perpart de França,
deixà la corona en herència a Felip d’Anjou. Aquesta herència va donar lloc a la
Guerra de Successió, en la qual podem considerar 2 escenaris: a nivell
internacional es lluità en els territoris de la corona espanyola a Europa, i a nivell
espanyol, va donar lloc a una guerra civil, la Guerra de Successió espanyola
(Batalla d’Almansa).
 A Europa: es va crear una aliança entre Àustria,GB, Holanda, Portugal i
Savoia en contra de França i el candidat francès. Aquesta aliança va
començar la guerra a partir de 1702 amb victòries en tot el continent i
l’ocupació dels territoris de la corona espanyola. En 1711, quan la guerra
encara continuava, morí de manera inesperada l’emperador d’alemanya,
de manera que Carles d'Àustria passava a ser l'emperador alemany.
Aquesta situacióportaria a que es forçara una negociació entre els
països en guerra, especialment entre França i Àustria, ja que britànics i
holandesos tampoc volien ajudar al nou emperador d'Alemanya a
convertir-se en rei d'Espanya.

1

La negociació donà lloc al tractat d’Utrecht (1713), amb el qual es trobà una
solució de compromís, dividir els territoris hispànics. El tractat implicava que:


Felip V renunciava atots els territoris europeus (Països Baixos,
Milà i Regne de Nàpols) i, a més, acceptava la pèrdua de
Gibraltar i Menorca, ocupades pels britànics. La resta de territoris
europeus quedaven en mans dels àustries.



Felip V s’obligava a no convertir-se mai en rei de França.



A canvi de tot açò, les potències europees acceptaven que Felip
V ocupara la corona d’Espanya.

El tractat d’Utrecht vafinalitzar amb la guerra europea i amb la
participació estrangera en la Guerra de Successió espanyola.
 La Guerra de Successió espanyola: tradicionalment, els àustries
tenien un model de monarquia pactista o autoritària. Els reis
espanyols dels àustries s’obligaven a acomplir les diferents lleis de cada
regne, que retallaven molt, en alguns casos, el seu poder (no eren reis
absoluts). En especial,el seu poder estava limitat en la corona d’Aragó.
Carles d’Àustria, en cas d’haver sigut rei, haguera seguit aquesta tradició
pactista. En canvi, a França els borbons eren reis absolutistes, i
l’arribada de Felip V a Espanya plantejava la possibilitat de que intentara
implantar una monarquia absoluta. Per tot açò, quan es formà l’aliança
en contra de Felip V, la majoria de la població en lacorona d’Aragó
s’alçà en armes a favor de Carles d’Àustria, mentres que Castella es
posicionà
a
favor
de
Felip
V.
En la guerra que començà prengueren part tropes dels aliats estrangers
de cada bàndol. En un principi començaren guanyant els partidaris de
Carles d’Àustria, Catalans, valencians i aragonesos, amb ajuda
d'holandesos i britànics. Però a partir de la batalla d’Almansa (25 d'abril
de 1707)...