Tema 1 Espectroscòpia
1
-‐
ESPECTROSCÒPIA
Principis
bàsics
L'espectroscòpia
és
l'estudi
de
la
interacció
entre
la
radiació
electromagnètica
i
la
matèria.
La
radiació
electromagnètica
és
un
camp
electromagnètic
variable
que
es
propaga
en
l'espai.
El
concepte
"electromagnètic" vol
dir
que
tenim
un
camp
elèctric
en
una
direcció
i
un
camp
magnètic
perpendicular
a
ell.
La
llum
té
una
naturalesa
dual,
ja
que
pot
considerar-‐se
com
un
corpuscle
(hi
ha
fotons,
que
són
els
que
porten
l'energia
associada)
i
també
té
una
naturalesa
ondulatòria
(es
propaga
en
forma
d'ona).
A
nosaltres
ens
interessen
uns
paràmetres
determinats
que
influencien
els
tipus
d'espectroscòpia
que
existeixen
i
de
quina
manera
afectaran
a
les
nostres
mesures.
Paràmetres
•
Longitud
d'ona:
és
el
paràmetre
més
important
i
més
utilitzat
sobretot
en
l'espectroscòpia
visible
i
d'UV.
La
longitud
d'ona
és
la
distància
entre
dos
punts
idèntics
de
l'ona
(es
mesura
en
metres).
Generalment,
utilitzarem
els
nanòmetres.
•
Freqüència:
es
mesura
en
unitats
de
temps-‐1.
Sobretot
s'utilitza
en
espectroscòpia
d'infrarojos.
•
Energia
del
fotó.
•
La
velocitat
de
propagació
de
la
radiació
electromagnètica
en
el
buit
(c
=
300.000
km/s).
•
La
intensitat
de
les
radiacions,
equivalent
a
l'energia
per
unitat
de
superfície
i
temps.
Les
molècules
tenen
diferents
nivells
energètics.
Quan
la
llum
interacciona
amb
la
matèria,
hi
ha
canvis
en
aquests
nivells
energètics.
Aquests
canvis
depenen
de
la
longitud
d'ona
de
la
llum
incident.
L'espectre
electromagnètic
En
les
zones
dels
raigs
gamma
i
raigs
X,
tenim
ruptura
d'enllaços
(són
les
radiacions
més
energètiques).
A
mesura
que
disminueix
l'energia,
arribem
a
la
zona
dels
UV
i
de
la
llum
visible,
on
hi
ha
transicions
electròniques
(passem
d'estats
basals
a
estats
excitats).
Quan
parlem
d'espectroscòpia
d'absorció,
les
transicions
que
es
donen
són
de
tipus
electrònic
(hi
ha
una
transició
d'un
estat
basal
a
un
estat
excitat).
Per
tant,
veurem
fonamentalment
transicions
electròniques.
Tipus
d'interacció
amb
la
matèria
•
•
Absorció:
els
electrons
s'exciten
i
passen
a
nivells
d'energia
superiors
(pas
de
l'estat
fonamental
a
l'estat
excitat).
Quan
tornen
a
la
seva
posició
inicial
emeten
energia
en
forma
de
calor.
La
radiació
té
una
longitud
d'ona
que
la
molècula
pot
absorbir.
Dispersió:
la
radiació
EM
incideix,
però
al
no
estar
en
fase
amb
cap
de
les
longituds
moleculars,
es
dispersa.
El
fet
"d'estar
en
fase"
significa
que
per
tal
de
que
s'absorbeixi
una...
Regístrate para leer el documento completo.