Tema 1 introducció a l'ètica en serveis socials

Unitat 1: Introducció a l’antropologia filosòfica

1. Introducció
2. La pregunta per l’ésser humà
3. L’antropologia en el marc de les ciències socials
3.1. Definició d’antropologia filosòfica
3.2. Antropologia filosòfica i ciències socials
4. Actualitat de l’antropologia filosòfica
5. La dignitat humana
5.1. Dignitat ontològica
2.2. Dignitat ètica
5.3. Dignitat absoluta i dignitatrelativa
5.4. Característiques de la dignitat humana

1. Introducció

Què és l’ésser humà? Qui sóc jo? Quin és el sentit de l’existència humana? Aquestes preguntes, que es desenvolupen en el marc de l’antropologia filosòfica, han estat fonamentals i transversals en la història del pensament occidental. Des de la Grècia de Sòcrates (s. V aC.) fins a l’Europa de L. Wittgenstein (1889-1951), elsinterrogants filosòfics sobre l’existència humana han estat un continuum sense cap interval. Les preguntes sobre la naturalesa humana s’han mantingut perquè no són qüestions banals, sinó fonamentals per a poder donar sentit a l’existència humana. Veiem, doncs, com la pregunta central en antropologia filosòfica és: què és l’ésser humà? A primer cop d’ull no sembla pas que estiguem davant unaqüestió complexa a l’hora de donar-hi una resposta, però en una anàlisi més profunda ens adonarem que aquesta pregunta és extremadament difícil de respondre.
Des d’un punt de vista exterior, hom pot considerar, en efecte, que la pregunta en qüestió és una pura evidència, ja que l’ésser humà es pot caracteritzar fàcilment pels seus trets externs, per la seva anatomia, per la seva fisiologia, pels seuscostums (hàbits), per les seves relacions socials. Hom pot respondre la pregunta d’una manera directa, a partir de la pròpia experiència com a ésser humà i a partir del tracte amb els seus semblants. No obstant això, la pregunta filosòfica per la naturalesa humana, per l’essència de l’ésser humà, va més enllà d’una simple caracterització formal, transcendeix la descripció exterior i fenomènica de lapersona. Quan hom es pregunta filosòficament què és la persona humana, es pregunta pel sentit de la seva existència, per la seva interioritat, per allò invisible de la persona; hom es pregunta quin és el fonament últim del seu ésser, de la seva manera d’actuar, de la seva manera de fer, de la seva manera de pensar.
En aquesta unitat intentarem definir què és l’antropologia filosòfica ambl’objectiu d’establir una correlació entre antropologia filosòfica i ciències socials. També dedicarem una part de la unitat a estudiar el tema de la dignitat humana com a element fonamentador de la tasca de la professió de Treball social.

2. La pregunta per l’ésser humà

La pregunta per la naturalesa humana és al mateix temps la pregunta per la meva naturalesa humana, per això es diu que lapregunta antropològica no és una pregunta extrínseca al meu ésser, sinó completament intrínseca, ja que estic completament involucrat en la qüestió. I això és així perquè la persona, a diferència de l’animal, acostuma a tenir necessitat d’interpretar la seva vida, d’interpretar-se a si mateix, de comprendre d’on ve, on és i què i fa aquí, i cap a on va.
Com diu J. Gevaert, els interrogants sobrel’essència de l’home i sobre el significat de la seva existència, tant avui com en el passat, no neixen en primer lloc de la curiositat científica, encaminada a l’augment del saber. Els problemes antropològics s’imposen per si mateixos, irrompen en l’existència i es plantegen pel seu propi pes. No és l’home en primer lloc el que suscita problemes; sinó que és el propi home el que es fa problemàtic degut ala vida i a les condicions en les quals viu. L’existència en fer-se problemàtica, requereix una resposta i obliga a prendre posicionaments. I això no es porta a terme de forma esporàdica, per alguns privilegiats, sinó comunament en la vida de cada persona que estigui disposada a viure amb autenticitat la seva existència.
Així, l’antropologia filosòfica no crea ni inventa els problemes...