Tema 1. Psicologia y principals escoles.


1.Definició de psicologia.
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana. El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir tant els principis generals com l'estudi de casos més específics, i el seu objectiu final és beneficiar la societat. L'etimologia de laparaula prové del grec psique (ànima), i logos (ciència). La paraula significa literalment, estudi de l'ànima.
2. Diferents escoles psicològiques.
2.1 Estructuralisme
El metge alemany Wilhelm Wundt se li atribueix la introducció de descobriment psicològic en un entorn de laboratori. Conegut com el pare de la psicologia experimental , va fundar el primer laboratori psicològic, a la Universitat deLeipzig, el 1879. Wundt es va centrar en trencar els processos mentals en els components més bàsics, a partir d'una escola de psicologia que és anomenat estructuralisme. Titchener va ser un altre pensador estructuralista important. La psicologia ha de descobrir els elements més simples de la consciència o experiènca. Wundt conclourà que són de dos tipus:
Objectius: les sensacions. (Gust,tacte, oïda, vista y olfacte)
Subjectius: els sentiments.
2.2 Funcionalisme.
El funcionalisme va formar com una reacció a les teories de l'escola estructuralista de pensament i va ser fortament influenciat per l'obra del filòsof i psicòleg nord-americà William James. James va sentir que la psicologia ha de tenir un valor pràctic, i que els psicòlegs haurien de saber com la ment pot funcionar enbenefici d'una persona. En el seu llibre Principis de Psicologia, publicat el 1890, va establir les bases per a moltes de les preguntes que els psicòlegs es farien en els propers anys. Altres pensadors funcionalista principals: Dewey i Carr.
2.3 Psicoanàlisi.
Des de la dècada del 1890 fins la seva mort el 1939, el metge austríac Freud va desenvolupar la psicoanàlisi, un mètode d'investigacióde la ment i la manera com es pensa. Un conjunt de teories sobre el comportament humà, i una forma de psicoteràpia per al tractament de trastorns psicològics o emocionals. La teoria psicoanalítica de Freud es va basar en gran mesura dels mètodes d'interpretació, la introspecció i l'observació clínica. Es va fer molt conegut, en gran part pel fet que aborda temes com la sexualitat, la repressió i lament inconscient com a aspectes generals del desenvolupament psicològic.





2.4 El conductisme.
El conductisme fou fundat als inicis del segle XX per John B. Watson, i es van abraçar i ampliada per Edward Thorndike, i més tard Skinner. El conductisme descriu que el comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objetius, afectes)no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per, tant el conductisme és la corrent psicològica que s'interessa només pel comportament.
2.5 La psicología humanista.
La psicologia humanista es va desenvolupar en la dècada del 1950 com a reacció a tant el conductisme i la psicoanàlisis. L'humanisme se centra en forma exclusiva i fonamentalment els problemes humans, com la voluntatindividual lliure, creixement personal, autorealització, la identitat pròpia, la mort, la soledat, la llibertat, i el significat. Alguns dels fundadors de l'escola humanista de pensament eren Maslow, qui va formular una jerarquia de les necessitats humanes, i Rogers, que va crear i desenvolupar la teràpia centrada en el client.
2.6 Escola de la Gestalt.
Kohler i Wertheimer son cofundadors de l'escola depsicologia de la Gestalt. Aquest enfocament es basa en la idea que els individus s'enfronten a les coses com totalitats unificades. La Gestalt es va iniciar a Alemanya i Àustria a finals del segle XIX. En lloc de trencar els pensaments i el comportament del seu element més petit, la posició de la Gestalt sosté que la totalitat de l'experiència és important, i el tot és diferent a la suma de les...