Tema 1

TEMA 1:

1. Introducció a la reflexió filosòfica sobre el dret
1.1. Introducció. Per què la filosofia?

Jeremy Bentham va ser un filòsof del Dret però sobretot un reformador legal. Va viure 1748 – 1832.

Es va dedicar tota la seva vida a intentar reformar de manera radical el sistema jurídic anglès. El que menys li agradava és que fos un Dret poc codificat. La seva ambició era crear un codigeneral per a tot el Regne Unit, i no només era ambiciós en aquest aspecte, sinó que era un dels pocs homes que lluitava pels dretes de la dona. Fins i tot se’l coneix com a precursor del Dret dels animals.

Fundador de l’utilitarisme.

Ell volia que el seu cos es preservés. Així va acabar en una Universitat Londinenca momificat. Què ens diu de l’ideari d’una persona que vol ser dissecat? Nocreença en les religions, ni en les tradicions, pragmàtic i vol materialista en tant no creu en les idees com a concepte abstracte. Necessita sentir a traves dels propis sentits.

POSITIVISME JURÍDIC
Amb aquestes idees neix el positivisme jurídic. Creu més en l’home que en allò ideal.

1. Escepticisme en el que es considerava dret natural  estem parlant d’un moment en què a les persones se’lspresentava el Dret com un pack. Com un mandat diví amb uns principis morals inherents al Dret. A més, es presentaven com a absoluts i determinants del que havia de ser el Dret positiu.
El monopoli de la justícia no el tenia un poder polític, públic,... El tenia Déu i el representava el Papa.

Així doncs ara podem fer una distinció de les dues principals escoles del moment:

Escola Dret natural

La ideadel Dret natural es basa en que una llei injusta no és una llei. El veritable dret és el dret moral, el dret diví. I això és un conjunt de normes universals que preexisteixen i són incanviables.

Si l’Estat no reflexa aquest la moral, no és dret. Aquí els positivistes podien atacar argumentalment, doncs és una idea bastant laxa. Més endavant es va descobrir que l’escola del Dret natural no teniaaquesta idea tant simplista, sinó que té un fonament ideològic potent, i en conseqüència els positivistes no ho tenien tant fàcil.

Però la seva màxima és el que fa aixecar als positivistes a reaccionar contra ells.
Escola Dret Positiu

Segle XVI – amb el naixement de l’Estat i fins a Bentham (XVIII) – sorgeix.
Per ells només existeix el que es pot sentir. No es parlava del que és bo i el queés dolent. I la critica simplista feta a aquells qui gosaven plantejar idees iusnaturalistes era: on està el dret? No el veig, no el toco,... en definitia, no el sento, per tant, no té raó de ser. L’únic existent és dret positiu. Si hi ha una llei, s’aplica. Sigui justa o injusta.

2. Estatus ciència del Dret
A nivell acadèmic va arribar un punt que si la teva ciència és empírica (experiènciasensorial, que es repeteixen els mateixos resultats), és ser de segona fila.

BENTHAM: censor vs. expositor

Va establir uns grans trets que després, el seu estudiant, Austin, va dedicar a desenvolupar.

El que Bentham insisteix quan parla de la teoria del Dret, és la distinció radical entre el Dret que és (per una banda) i el Dret que hauria de ser (per altra banda). Són dues qüestionsfonamentalment diferents.

Rol censor: com hauria de ser el dret.
Rol de expositor: explicar què és el dret (els teòrics i advocats).

La barrera és fonamental.

Rol censor:
Com pot recomanar Bentham què hauria de ser el Dret si no creu en el que no es pot tocar ni en idees en sentit abstracte?
Aquest hauria de en què ho sustenta? Doncs a partir del plaer: mesurant-lo. Com el mesura? La justíciaconsisteix en el major plaer al major nombre de persones.

Utilitarisme encara segueix en vida – Peter Singer avui

Rol expositor:
Quan un explica el dret no ha de fer referència al que seria just. Sinó entendre el Dret de forma empírica. Resumir-ho com una ciència. Com fa la medicina. I com s’explica amb termes empíricament verificables?
Ell va donar idees però va ser el seu deixeble Austin, és...