TEMA 10

TEMA 10 _ LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898 – 1931)
1. El reformisme dinàstic
1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista
La regent, Maria Cristina ve donar la seva confiança, per formar govern a un líder conservador Francisco Silvela. El seu govern va impulsar una política reformista, i va donar entrada a algunes figures alienes a la política anterior. Es va proposar unprojecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostaria que augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per fer front als deutes contrets durant la Guerra de Cuba. Va haver una forta protesta a Catalunya, quan els comerciants principalment els de Barcelona, es van negar a pagar la contribució trimestral. Va ser la protesta coneguda coma Tancament de Caixes. Un més mes tard el govern va prendre la determinació d’embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelona es va negar a executar els embargaments i va presentar la seva dimissió. El moviment va donar lloc a una vaga general de comerciants que es va estendre a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. Com a resposta el govern va empresonar els morosos, va suspendre lesgaranties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l’estat de guerra.
El tancament de caixes va iniciar una dinàmica que va significar el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics mentre el catalanisme va començar a consolidar-se com alternativa a la caduca política de la restauració.
1.2. Les reformes de Maura i Canalejas
1902 - va pujar al tron elmonarca Alfons XIII.
1903 – va arribar al capdavant del partit conservador Antonio Maura, i la mort de Sagasta va consolidar Jose Canalejas al front del partit liberal, que era una nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme, que va impulsar els projectes de reforma mes importants des de l’interior del sistema.
1904 – el conservador Antonio Maura es va convertir en el cap de govern i vaimpulsar un projecte polític, recollit en la consigna de “revolució des de dalt”, que defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolució popular. Per aquest motiu, va intentar dotar el sistema d’una nova base social, les anomenades “masses neutres”, amb l’ajuda de les quals pretenia configurar un estat fort, capaç de governar e manera eficaç id’aconseguir tant desbancar la vella casta de cacics com impedir que les classes populars adquirissin massa protagonisme. En el seu segon govern va promulgar una nova Llei electoral que no va aconseguir acabar amb la corrupció, però que va fer mes difícil el frau electoral. També va intentar d’atreure cap el règim el catalanisme moderat i es van signar algun acords amb la Lliga regionalista per adotar de mes autonomia els ajuntaents i les diputacions( Projecte de reforma de l’administració local).
La negativa de la santa seu a qualsevol procés de reforma va comportar la promulgació de l’anomenada Llei del “candado”(1910), que limitava l’establiment a Espanya de nous ordres religiosos.
En la política social, es va substituir l’impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes.També es va reformar la Llei de lleves (1912), que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl·lic, i es van promulgar un seguit de lleis per millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de la dona. Finalment, es va iniciar la negociació d’una Llei de mancomunitats, que possibilitava la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestiód’alguns serveis públics.
2. Les forces d’oposició
2.1. Republicanisme i lerrouxisme
El republicanisme va ser la forca principal d’oposició i juntament amb el catalanisme van constituir la minoria parlamentària més nombrosa al començament del segle XX. La fragmentació dels republicans va afeblir la seva força electoral i, per tal d’unir esforços, es va crea la Unió Republicana, una coalició de...