Tema 19

ORL
 –
 Classe
 19
 
Dr.
 León
 


 

 

Arnau
 Gisbert
 Solà
 
24/04/2014
 

Tema
 19.
 Tumors
 benignes
 de
 la
 laringe
 i
 càncer
 de
 laringe
 (I)
 

 
1.
 Tumors
 benignes
 de
 la
 laringe
 

 
1.1
 Papil·∙lomatosi
 infantil
 

 
1.2
 Condromes
 

 
1.3
 Angiomes
 

 
1.4
 Neurinomes
 i
 fibromes
 2.
 Pseudotumors
 no
 inflamatoris
 

 
2.1
 Laringocele
 

 
2.2
 Quist
 laringi
 

 


 
3.
 Càncer
 de
 la
 laringe
 

 
3.1
 Concepte
 i
 epidemiologia
 

 
3.2
 Carcinogènesi
 

 
3.3
 Classificació
 i
 clínica
 

 
3.4
 Afectació
 ganglionar
 

 
3.5
 Diagnòstic
 

 
3.6
 Pronòstic
 i
 tractament
 
4. Càncer
 de
 la
 hipofaringe
 

 

1.
 Tumors
 benignes
 de
 la
 laringe
 

 

1.1
 Papil·∙lomatosi
 infantil
 (Papil·∙lomatosi
 respiratòria
 recidivant)
 

Quan
  parlem
  de
  patologia
  tumoral
  benigne
  de
  la
  laringe,
  el
  més
  freqüent
  i
  rellevant
  són
  els
  papil·∙lomes,
 
que
  és
  una
  proliferació  de
  l’epiteli.
  Els
  papil·∙lomes
  sorgeixen
  com
  a
  conseqüència
  d’una
  infecció
  de
  les
 
mucoses
 respiratòries
 pel
 virus
 del
 papil·∙loma
 humà
 (VPH).
 
 

 

 

 
1.1.1
 Epidemiologia
 i
 etiologia
 
El
  nom
  d’aquesta
  malaltia
  (infantil)
  prové
  de
  l’edat
  d’incidència
  màxima,
  que  són
  els
  2-­‐4
  anys..
  El
  motiu
  pel
 
qual
 antigament
 es
 coneixia
 fonamentalment
 la
 forma
 infantil
 és
 perquè
 en
 el
 moment
 del
 part,
 el
 virus
 del
 
papil·∙loma
  (present
  als
  genitals
  de
  la
  gestant)
  infectava
  al
  nounat
  en
  el
  seu
  pas
  pel
  canal
  del
  part.
 Actualment,
  però,
  està
  havent
  un
  canvi
  en
  el
  patró
  epidemiològic,
  i
  podem
  trobar
  aquestes
  lesions
  a
 
qualsevol
  edat.
  Això
  es
  deu
  a
  l’extensió
  del
  virus
  del
  papil·∙loma
  al
  llarg
  dels
  darrers
  anys.
  Cada
  vegada
  amb
 
més
  freqüència
  trobem
  més
  adults  afectats
  d’aquesta
  forma
  de
  papil·∙lomatosi,
  que
  acostuma
  a
  ser
 
recidivant.
 
Els
  VPH
  més
  prevalents
  són
  els
  de
  serotip
  6
  i
  11.
  Aquests
  serotips
  tenen
  un
  potencial
  de
  malignització
  molt
 
baix.
 
 

 
El
  virus
  del
  papil·∙loma
  sol
  ubicar-­‐se
 preferentment
  a
 
zones
 on
 hi
 hagi
 transició
 d’epiteli.
 Histològicament,
 la
 
laringe
  està
  recoberta
  principalment
  per
  un
  epiteli
 
pseudoestratificat
  ciliat
  (epiteli
  respiratori)
  tret
  de
  la
 
corda
  vocal,
  que
  està
  recobert
  d’epiteli
  escamós.
  La
 
zona
  de
  transició
  entre
  aquests
 dos
  epitelis
 
s’anomena
  línia
  arcuata
 
  (superior
  i
  inferior),
  i
  és
  en
 
aquesta
 zona
 on
 hi
 ha
 més
 tendència
 per
 formar-­‐se.
 
Des
 del
 punt
 de
 vista
 histològic,
 són
 papil·∙lomes
 vírics
 
típics.
  Parlem
  d’una
  proliferació
  epitelial
  sense
  Fig.
  1
  Transició
  entre
 epiteli
  respiratori
 
displàsia
  al
  voltant
  d’un
  feix
  de
  teixit
  connectiu
  de
  (cercle)
 i
 epiteli
 escamós
 (rectangle)
 
suport.
 
Tot
 i
 que
 inicialment
 té
 més
 tendència
 a
 formar-­‐se
 a
 les
 cordes
 vocals
 pot
 anar
 colonitzant
 i
 extenent-­‐se
 per
 
la
 subglotis,
 supraglotis,
 regió...