TEMA 2 GEOGRAFIA 2on bat

Cant IV
Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fan nosa.
Mon seny en la fosca reneix.
Ja só dins una gola més negra, millor closa;
i crec, dins el ventre d'un peix.
 
S'han esvaït,d'una bocada a l'embranzida,
ma petitesa, mon esglai.
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida:
Déu és el meu únic espai.
 
Vaig, d'una empenta, sota la rel de les muntanyes
o só llençat,d'un cop rabent,
a l'aigua soma: allí va dibuixant llivanyes
l'estel en l'escata batent.
 
Déu juga. Déu ens tira lluny i mai no ens llença.
Canto son nom amb veu igual,
orb, doblegat, comesperant amb naixença
dins la cavorca sepulcral.
 
Al manament de Déu neguí les meves passes.
-- Qui et fos -- vaig dir-li -- inconegut! --
Per'xò sóc en les ones, car elles, jamai lasses,
de fer irefer tenen virtut.
 
Ell en l'abís de tot sement mon cos embarca
perquè hi reneixi per a Ell.
I jo hi só refiat com Noè en la seva Arca
i Moïsès en el cistell.
 
Oh lassos peus, oh mescansades vagaries,
no m'haveu dat sinó dolors.
Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies
com el nonat sóc a redós.
 
I si el meu seny priva de signes il·lusoris,
dins l'ipossible visc ardit.
I un dia,en llur follia, els savis hiperboris
diran que aquest peix no ha existit.
 
Comentari de Cant IV (Nabí 1941):El cant IV és una al·legoria que fa referència al mite Bíblic de Jonàs :
Jonàs, fuig deJavhé, el seu profeta, en una barca de mariners. Aquests el tiren a la mar i un animal marí se’l menja.
Aquest poema és quart cant que forma part de l’ obra Nabí, publicada el 1941, pertany almoviment del Noucentisme (1906-23) en el qual hi va destacar notablement Carner.
i la podríem situar al voltan del S.VII a.C. publicada en el temps en què el seu exili va passar a ser per la força degut ala situació d’ Espanya en aquells moments.
“LEER CANT”....................................................
PARAULES QUE NO HEM ENTÈS:
El monòleg de Jonàs mostra vocabulari arcaïtzat, per exemple...