Tema 2

IDPE 2015 Esquema Tema 2

Marc-R. Lloveras

Tema 2. Els subjectes de dret
2.1. La persona física.
2.2. Capacitat jurídica i capacitat d’obrar.
2.3. Els drets de la personalitat.
2.4. La representació.

2.1. La persona física
La persona física és subjecte de dret en el nostre ordenament, és sempre titular de
drets (drets subjectius) cosa que vol dir que no pot ser objecte de dret: no pot serpropietat d’una altra persona (tot i que al llarg de la història ho ha estat més o menys
matisadament: esclavatge, castes, estatut familiar)...
El Dret reconeix l’existència dels éssers humans com a persones i ens dóna aquesta
condició a tots i per igual (art. 14 CE 1978; art. 15 EAC 2006).
Art. 1 DUDH (1948)
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i deconsciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres
Article 2 DUDH (1948)
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de
raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o
social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídico internacional del país o del
territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració
fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Jurídicament quan parlem de persona estem parlant de personalitat jurídica que és la
capacitat de totes les persones de ser titulars de drets i també de poder formar part de
relacionsjurídiques. En nostre dret civil ho reconeix tal com ho recomana la DUDH, art. 6,
1948: tota persona te dret arreu al reconeixement de la seva la personalitat jurídica.
•

Fruit d’aquest reconeixement el dret privat ha eliminat les diferències històriques davant la llei
entre home i dona (art. 231-2.2: “els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures;
també art. 66 CCEsp; art. 231-4.1: “ladirecció de la família correspon als dos cònjuges de comú
acord…”) i les referents als fills per raó de la seva filiació (art. 235-2: “tota filiació produeix els
mateixos efectes civils”; també art. 108.2 CCEsp)

•

El reconeixement de la condició jurídica de persona i, per tant, el reconeixement de
la personalitat jurídica es produeix en el nostre sistema jurídic amb el naixement
de l’ésser humài només s’extingeix amb la mort.
Article 211-1 Personalitat civil
1. La personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement.
2. El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, sempre
que arribi a néixer.
3. La personalitat civil s’extingeix amb la mort.

•

En el mateix sentit, arts. 29 i 30 CCEsp. Es fixa l’inici de la personalitat en el momentdel
naixement, que significa jurídicament esdevenir persona (art. 29 CCEsp). És doncs el
naixement i no cap altra cosa ni moment allò que determina la qualitat de persona. L’art.

1

IDPE 2015 Esquema Tema 2

Marc-R. Lloveras

29 CCEsp ho diu literalment: “el nacimiento determina la personalidad”. L’art. 30 CCEsp
insisteix en la idea “la personalidad se adquiere en el momento del nacimiento convida,
una vez producido el entero desprendimiento del seno materno” (abandonament dels antics
criteris de viabilitat legal –figura humana i sobreviure 24h- Llei 20/2011, Registre civil).

• L’art. 211-1.2 (i 29 CCEsp) estableix també un principi de protecció del nasciturus:
el concebido se tiene por nacido para todos los efectos que le sean favorables,
siempre que nazca…”
La protecció del nascituruses relaciona civilment amb la protecció tradicional del fill
pòstum en la successió, que actualment s’amplia als fills nascuts d’un procés de
fecundació assistida iniciat amb posterioritat a la mort del seu progenitor.
No obstant, la protecció del nasciturus en el nostre sistema no és absoluta ja que la
personalitat s’adquireix amb el naixement i no pas amb la concepció.
El tema modernament s’ha...