Tema 23

Tema 23. La mediació en la jurisdicció de menors: requisits, objectius,
fases del procés de mediació i reparació. Models de mediació. La víctima i
l’infractor. El rol del mediador

Esquema
I. La mediació en la jurisdicció de menors
1. Requisits
2. Objectius
3. Fases del procés
3.1. Entrevista amb les parts
3.1.1. Entrevista amb l’infractor
3.1.2. Entrevista amb la víctima
3.2 Anàlisi delmediador
3.3. Concreció del programa
3.3.1. Programes amb participació de la víctima
3.3.2. Programes sense participació de la víctima
3.4. Valoració del mediador
II. Models de mediació
a) Model de Harvard o lineal
b) Model transformatiu
c) Model circular-narratiu
d) La mediació dintre del model de justícia restaurativa
III. La víctima i l’infractor
- El menor infractor
- La víctima o persona perjudicadaIV. El rol del mediador

I. La mediació en la jurisdicció de menors
L’any 1990, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va iniciar el
Programa de mediació i reparació en l’àmbit de la justícia juvenil. Per promoure’l es
van tenir en compte les recomanacions del Consell d’Europa sobre les reaccions
socials i penals envers la delinqüència juvenil i altres recomanacionsd’organismes
internacionals relatives a aquest àmbit d’actuació.
En l’actualitat, el Programa es regeix pel que estableix la Llei orgànica 5/2000, de 12
de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM) i pel Reial
decret 1774/2004, de 30 de juliol, que regula la manera de portar a terme les solucions
extrajudicials establertes.
La llei defineix la reparació com el compromís que assumeix elmenor amb la víctima o
la persona perjudicada per fer determinades accions en el seu benefici o el de la
comunitat i la realització efectiva d’aquestes accions.

La conciliació té per objecte que la víctima rebi una satisfacció psicològica del menor
infractor qui ha de penedir-se del dany causat i estar disposat a disculpar-se. La
conciliació es fa efectiva quan efectivament el menor es penedeix ies disculpa i la
víctima ho accepta i li atorga el perdó.
La llei preveu la funció mediadora de l'equip tècnic per portar a terme la conciliació i la
reparació. Per tant, res no impedeix utilitzar les tècniques de mediació per aconseguir
aquests objectius i solucionar el conflicte, quan així es considera adequat pel tipus de
fet delictiu i de conflicte, i per la voluntat d’ambdues parts departicipar en un procés de
mediació.
En l’àmbit penal de justícia juvenil es defineix la mediació com un procés a través del
qual, la víctima i l’infractor, amb l’ajut d’un professional que no pren partit per cap
d’ells, s’impliquen en la recerca de solucions al conflicte que els enfronta com a
conseqüència del fet delictiu, i torna el protagonisme a les parts perquè siguin elles les
que decideixin lamanera en què volen reparar i ser reparades. Aquest procés té
conseqüències en el procediment penal.
La Llei 5/2000 esmenta la conciliació i reparació en dos moments processals diferents,
abans i després de la sentència:
- A l’article 19 es permet, en el cas de faltes i delictes menys greus, sense violència
ni intimidació, el sobreseïment de l’expedient per conciliació i reparació a la víctima
enla fase presentencial. Si el fiscal informa que desisteix de continuar el
procediment, la mediació és una alternativa al procediment formal i al judici. En cas
contrari, si el fiscal informa que el cas ha de continuar fins al judici, la mediació és
complementària i s’ha d’elaborar un informe d’assessorament.
- A l’article 51 es permet la substitució de la mesura en fase postsentencial si esprodueix la conciliació o reparació. En aquest supòsit, no hi ha limitació per la
gravetat del delicte, i es du a terme després de celebrat el judici, una vegada
imposada la mesura. Segons el resultat de la mediació, el jutge pot suspendre,
reduir o canviar la mesura. Aleshores, l’execució de la mesura i la reparació es fan
de manera complementària.

1. Requisits
Perquè un menor, presumpte infractor,...