Tema 24

Tema 24. El catàleg de mesures de la Llei orgànica 5/2000. Les regles per
a l’aplicació de les mesures. El tractament legal en cas de pluralitat de
mesures. La suspensió condicional de la mesura. La modificació de les
mesures. La prescripció dels fets delictius i les mesures

Esquema
I. El catàleg de mesures de la Llei orgànica 5/2000
1. Consideracions generals
1.1. Finalitat de les mesures
1.2.Marc normatiu de les mesures
1.3. Classificació i ordre de les mesures
2. El catàleg de mesures
2.1. Mesures privatives de llibertat de caràcter educatiu o terapèutic
2.2. Mesures no privatives de llibertat de caràcter educatiu o terapèutic
2.3. Mesures no privatives de llibertat restrictives de determinats drets
II. Les regles per a l’aplicació de les mesures
1. Les regles per determinar elnombre de mesures a imposar
2. Les regles per determinar el tipus de mesura i la seva durada
3. Les altres regles a l’hora d’imposar la mesura
III. El tractament legal en cas de pluralitat de mesures
1. La refosa de mesures de la mateixa naturalesa
2. El compliment simultani o successiu de mesures de diferent naturalesa
IV. La suspensió condicional de la mesura
1. El jutge competent
2. Els requisitsper a la suspensió
3. Les condicions per mantenir la suspensió de la mesura
V. Las modificació de les mesures
1. El procediment
2. Els resultats possibles d’un procediment de revisió
3. Els supòsits especials de revisió per evolució desfavorable del menor
4. Els límits
VI. La prescripció dels fets delictius i les mesures

I. El catàleg de mesures de la Llei orgànica 5/2000
1. Consideracionsgenerals
1.1. Finalitat de les mesures
La LO 5/2000 ha optat per instaurar un model de justícia juvenil que trenca, de forma
clara, amb els altres dos models que tradicionalment hi ha hagut en aquest àmbit:

Trenca amb el model tutelar, de correcció i paternalista que representava la legislació
precedent de tribunals tutelars de menors de 1948, declarada inconstitucional pel TC
en la Sentència36/91, de 14 de febrer. Aquest model considerava el menor de 16
anys irresponsable dels seus actes, per aquest motiu, quan cometia fets delictius o
altres conductes irregulars no delictives es convertia en un objecte de protecció del
poder de l’Estat a través d’uns tribunals de menors que li aplicaven mesures amb una
orientació paternalista i sense cap garantia jurídica.
La Llei orgànica 5/2000 tampocno va optar pel model educatiu o de benestar. Aquest
model, dels anys 70 i 80, es va instaurar en països amb una forta estructura
d’assistència social, com els nòrdics, i es caracteritzava perquè el tractament de la
delinqüència juvenil no queda en mans de la justícia, sinó d’instàncies administratives
de serveis socials, per evitar el contacte del menor amb la justícia penal, la qual esconsiderava estigmatitzant.
Aquest model parteix de la premissa que la única responsable del fet delictiu és la
mateixa societat i no el menor, en haver generat en ell un dèficit educatiu que l’ha
portat a delinquir. Per aquest motiu no ha de respondre penalment, sinó que ha de ser
destinatari de plans educatius i assistencials adequats, d’acceptació voluntària,
gestionats per instàncies de caràctersocial. Aquest model va fracassar perquè no
tenia mecanismes garantistes per obligar el menor quan no volia acceptar les
mesures.
El model pel qual ha optat la LO 5/2000 és l’anomenat model de responsabilitat o
model penal juvenil, majoritari en els països del nostre entorn.
El fonament d’aquest model és que el menor, a partir d’una determinada edat (14
anys, en el nostre cas) és consideratresponsable i ha d’assumir, en conseqüència,
que el conflicte que ha generat amb el fet delictiu també és, almenys en part,
responsabilitat seva.
A diferència del model penal d’adults on el conflicte s’imputa en exclusiva al subjecte
autor del fet, el qual hi respon sempre amb una pena, aquí es podria parlar d’un model
de coresponsabilitat menor/societat. El menor que comet una infracció penal pot ser...