Tema 3

TEMA 3: L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII
1.1. La guerra de succeció
La guerra de successió va ser causada a ran de la mort de l'ultim monarca de la casa d'austria carles II aquest va morir sense descendència i els candidats principals van ser Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Hamburg.
Aquesta nomenament va portar a un desequilibri entre el poder de les potencies europees ja que enfrontà perun costat França i espanya que recolzaren al candidat borbó, en canvi gran Bretanya, Holanda i Portugal donava el seu suport al candidat Austriac i aço va portar a l'anomenada guerra de successió provocant un conflicte internacional.
A Espanya aquesta qüestió també va enfrontar a diversos territoris per una part Castella va mostrar el seu recolzament al candidat borbó Felip V, en canvi, lacorona d'Aragó que va donar suport al candidat Autriac pel mal recor que guardava Catalunya de les tropes Franceses i el temor de les institucions a perdre el seu poder davant de les tendencies centralitzadores i uniformistes de la nova monarquia, tot aço va esclatar en una gerra civil que duraria una dècada.
En l'àmbit internacional les dos forces estaven molt equilibrades i els borbó erenincapassos de derrotar a l'oponent. En el 1711 moria l'emperador autríac en cedint el tro a carles d'Amburg els països que donaven a suport a aquest candidat temorosos que una sola dinastia o persona dominara tan gran territori van mostrar el seu interés per acabar en la guerra i reconéixer a Felip V com a monarca espanyol. La pau entre els contendents es va firmar en el Tractat d'Utrech i de rastatt
AEspanya, les tropes de Felip V van exercir una evident superioritat. La Corona d'Aragó va ser sufocada entre 1706 i 1710. En 1713 (tractat d'Utrech) només resistien Catalunya i les balears, fins que l'11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van prendre Barcelona i en 1715 van ocupar Mallorca.

1.2 la imposició del absolutisme borbònic
En el s. XVII ja hi havia una concentració de poder acastella les seues corts no es reunien o nomes o feien per aprovar impostos . En canvi, a la Corona d'Aragó, a Navarra i al Pais Basc havien conservat institucions pròpies i un cert grau de sobirania respecte al poder central.
Quan els Borbó van arribar al tron van imposar un model absolutista on el monarca tenia un poder quasi il.limitat i constituia l'encarnació de l'Estat, representava la llei,l'autoritat maxima del govern i cap de justicia.

1.3 centralització i uniformitat
Els primers Borbó espanyols (Felip V i felip VI)van unificar i reorganitzar els diferents regnes:
-Decrets de nova planta: es va imposar l'organització politicoadministrativa de castella i la corona d'Aragó que van perdre la seua sobirania i es van abolir les corts
- es van crear les Corts d'espanya: soncorts reunides a castella. Esta insitució d'orige medieval era la reunió dels representats dels diversos estaments del poble. estaben considerades incompatibles am l'autoritat del rei i per això nomes es reunien a petició d'aquest i per a aprovar impostos.
-El consell de Castella i la resta de consells van passar a ser mers organs consultius i van perdre pes en el govern
-es crearen lessecretaries: per damunt de tota institució es trobava el monarca i a aquest l'ajudaven els secretaris que eren elegits per ell, s'encarregaven d'executar ordres del rei i porta l'adimnistració
-es va reorganitzar el territori i es crearen les anomenades demarcacions provincials per administrar el territori
-es va crear un nou model administratiu i el mes destracaable d'aquest va ser la introducciod'intendents que duia l'economia del territori i va tindre una gran importància sobretot agraria.
- intent de reorganització de l'hisenda es preocuparen per que tots els habitants pagaren uns impostos en relació a la seua riquesa. Aquesta taxa s'implantà primerament a la Corona d'Aragó on va ser un gran , exit despres es va intentar implantar a tot Espanya però els nobles es van negar.

1.4 La...