Tema 3

Política Social I
Grau en Treball Social
Curs 2014 - 2015

TEMA 3.1. POLÍTIQUES
SECTORIALS: GARANTIA DE
RENDES
1
  DEFINICIÓ
 

2
 

2
  CARACTERÍSTIQUES
 DEL
 SISTEMA
 DE
 GARANTIA
 DE
 RENDES
 A
 CATALUNYA
 I
 
ESPANYA
 

3
 

3
  MODEL
 DE
 GARANTIA
 DE
 RENDES
 

4
 

4
  NIVELL
 CONTRIBUTIU
 DEL
 SISTEMA
 DE
 GARANTIA
 DE
 RENDES 

6
 

4.1
  JUBILACIÓ
 
4.2
  INCAPACITAT
 PERMANENT:
 
4.3
  MORT
 I
 SUPERVIVÈNCIA
 

6
 
7
 
8
 

5
  NIVELL
 PRIVAT
 

8
 

6
  NIVELL
 ASSISTENCIAL
 I
 BÀSIC
 

9
 

6.1
  PENSIONS
 NO
 CONTRIBUTIVES
 (PNC)
 
6.2
  SUBSIDIS
 D’ATUR
 

10
 
11
 

7
  REFERÈNCIES
 PER
 ESTABLIR
 L’IMPORT
 DE
 LES
 PRESTACIONS 

11
 

7.1
  INDICADOR
 PÚBLICO
 DE
 RENTA
 DE
 EFECTOS
 MÚLTIPLES
 (IPREM)
 
7.2
  INDICADOR
 DE
 RENDA
 DE
 SUFICIÈNCIA
 DE
 CATALUNYA
 (IRSC)
 

11
 
12
 

8
  RENDA
 MÍNIMA
 D’INSERCIÓ
 

12
 

8.1
 
8.2
 
8.3
 
8.4
 

12
 
13
 
15
 
16
 

ORIGEN
 I
 EVOLUCIÓ
 DE
 LA
 RMI
 
REQUISITS
 I
 OBLIGACIONS
 PRESTACIONS
 DE
 LA
 RENDA
 MÍNIMA
 D’INSERCIÓ
 
LA
 RENDA
 MÍNIMA
 D’INSERCIÓ
 A
 L’ESTAT
 ESPANYOL
 

1
Núria Fustier i Garcia

Política Social I
Grau en Treball Social
Curs 2014 - 2015

1 D E F IN IC IÓ
El Sistema de Garantia de Rendes es pot definir com “el conjunt de sistemes de
transferències col·lectives concebudes per protegir les persones contra diferents riscossocials” (Comissió Europea 1995); és a dir, es tracta d’un conjunt de mecanismes pels
quals l’estat (i en el seu nom, qualsevol de les administracions) proveeixen de mitjans
econòmics a les persones per fer front a una sèrie de riscos taxats que s’han determinat
com a necessitats de protecció.
El Sistema de garantia de rendes està configurat per diferents tipus de transferències
que tenen orígensdiferents però, el més extens (en quantitat de persones ateses i
imports) és el Sistema de la Seguretat Social.
Els Sistemes de Seguretat Social han evolucionat des de que a mitjans del segle XIX es
van començar a implantar a Alemanya, tot i que mantenen la mateixa essència en la
majoria de models de Benestar: cobrir les contingències de les persones que no poden
treballar. D’aquesta manera, alprincipi, es definien dues situacions clau: vellesa i
invalidesa; a aquestes s’han anat afegint altres situacions.
Els riscos socials més habituals que estan inclosos en el Sistema de Garantia de rendes
són:
•

•

•

•

Vellesa: inicialment, es considerava que havia una edat a partir de la qual es
considera que la persona no té les condicions per desenvolupar un lloc de treball
en plenes condicions. Ambel pas del temps, més que incapacitat per
desenvolupar el lloc de treball, es considera que la persona, un cop arribada a
certa edat i després d’haver treballat un determinat nombre d’anys, ha de poder
gaudir dels anys del final de la vida sense patir pel treball i els ingressos.
Invalidesa: aquest concepte pràcticament no s’ha modificat, es tracta de les
situacions en les que la persona, permalaltia o accident, té seqüeles en la salut
que l’impedeixen desenvolupar el seu treball de manera habitual.
Incapacitat laboral: aquesta situació és similar a l’anterior però es caracteritza per
la seva temporalitat; és a dir, són les situacions per les quals una persona no pot
desenvolupar el seu lloc de treball per un període més o menys llarg però, que es
preveu que podrà tornar a fer-ho.S’inclouen tant les malalties habituals (grips,
refredats), com les malalties greus (malalties amb tractaments llargs) i els
accidents (tant laborals com ordinaris).
Mort: la cobertura de les situacions de mot és una forma de protecció de la
família ja que s’estableix una compensació per la pèrdua d’ingressos que suposa
la mort d’una persona que, en els seus inicis, era la que aportava els únics...