Tema 30. cf especialidad 508

T.30 Història de l’atenció i educació infantil. Gènesis i evolució del concepte d’infància. Primeres institucions a Espanya, Europa i altres països. Modalitats actuals d’atenció a la primera infància.

INTRODUCCIÓ
La història de l’atenció i educació infantil està lligada als conceptes socials de la infància que han anat variant en cada moment sociohistòric i cultural.
Al llarg del tema aniremexposant el desenvolupament històric del concepte d’infància per concloure amb alguns models d’atenció actuals a Espanya i d’altres països de la UE.

HISTÒRIA DE L’ATENCIÓ I EDUCACIÓ INFANTIL
L’atenció i l’educació infantil han evolucionat lentament al llarg de la història com a resultat de la influència de molts i diversos factors, com ara el desenvolupament econòmic i la implantació mica enmica de polítiques de caràcter social.
Es pot destacar que l’atenció i educació del nen es comença a diferenciar de l’adult a partir del s. XVII. En el s. XVIII, la Revolució Industrial provoca canvis en la organització social i econòmica dels països que genera noves demandes socials que condicionen un nou model d’atenció i educació infantil.
El primer precedent que hi ha de Centre específicd’educació infantil és a Estrasburg, i va ser creat per Oberlin al 1770; la seva funció principal era de cura dels fills dels obrers.
A Anglaterra Owen (1771-1858) crea la Infant School, que era una escola dins la fàbrica pels fills de les filadores.

GENÈSIS I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE D’INFÀNCIA
El concepte d’infància ha anat lligat a la “funció” que el nen ha desenvolupat dins de cada societat. Elsnens han estat reflexes o víctimes del desenvolupament històric dels adults que els han envoltat. Alguns exemples són:
A la India la organització social s’estructura en “castes” i el tipus d’atenció i educació varia depenent d’aquest estatus.
Els Gregs proporcionaven educació els seus fills amb l’objectiu de que aquests els sustentessin quan fossin grans. Les filles no rebien cap educacióformal ja que complien un paper passiu en la societat.
Per als Romans les funcions de la família era la continuïtat de la espècie, la propagació cultural, i la formació de soldats i contribuents.
En el Món Cristià a partir del s.IV s’intenta protegir al nen de pràctiques com l’infanticidi, i intenten canviar el concepte que té l’església de sers imperfectes portant a terme el bateig que dona dret ala vida.
L’Edat Mitjana es caracteritza per la gran influència de l’església catòlica en l’educació, tot i què la majoria de nens no tenen accés.
A partir del s.XIX la percepció de la infància canvia donant pas a una atenció especialitzada. El primer acord internacional sobre el drets dels infants és la Declaració de Ginebra (1924). Tot i això, el valor que es dona a l’educació és mínim, elsnivells d’escolarització son molt baixos i l’assistència irregular
Els principis bàsics de l’escola a finals del s.XIX són:
Es basa en la passivitat, inactivitat
El mestre té l’autoritat absoluta i dogmàtica.
No es considera la infància com a etapa de la vida amb característiques pròpies.
Es fonamenta en la formació intel·lectual.
Considera a tots els nens iguals, per tant, no individualitza.En aquest context sorgeix l’Escola nova que reclama l’aplicació dels drets dels nens i instaura les noves concepcions pedagògiques que seran la base de l’educació en el s.XX. Els principis més importants d’aquesta escola:
Reconeixement de la infància com a etapa fonamental de la vida de l’home amb identitat pròpia.
Activitat. El nen ha de moure’s, jugar i actuar.
La llibertat en totes les sevesdimensions.
La educació integral, tenint en compte la dimensió social en el nen, ja que no és un ser aïllat.
L’ensenyament individualitzat.
La motivació com a primer factor per afavorir els aprenentatges.

PRIMERES INSTITUCIONS D’ATENCIÓ A L’INFÀNCIA A ESPANYA I A LA UE
Espanya
La primera institucionalització de l’atenció a la infància és obra del poeta Quintana que li van encarregar...