Tema 36. oposiciones
Páginas: 19 (4689 palabras)
Publicado: 15 de febrero de 2011
Tema 36. Estructura social a Catalunya i estratificación. Estructura poblacional: demografia i moviments migratoris. Estructura institutcional. Estructura de classes. Estructura ocupacional.
1. Presentació.
La demografia és cada cop més indispensable per a un coneixement acurat de l’estructura econòmica, política, o cultural de qualsevol país. En aquest apartat, l’objecte d’estudi sónles tres darreres dècades, des de 1981 fins al 2007; una etapa cornològica que presenta transformacions demogràfiques sense precedents.
S’han emprat les fonts estadístiques clàsiques, com els censos de població, els padrons municipals, les enquestes, així com altres publicacions elaboras per organismes oficials com l’Institut Nacional d’Estadística (INE) o l’Institut Estadístic de Catalunya(IDES-CAT).
Les fonts bàsiques de l’estructura de la població són els censos de població (que es fan cada 10 anys) i els padrons municipals (que es fan cada 5 anys). A partir del 1996, les xifres oficials de població s’obtenen anualment dels municipis, cada 1 de gener.
2. Estructura poblacional: demografia i movients migratoris
1. Principals trets demogràfics
Per analitzarl’estructura de la població i els seus canvis, cal tenir en compte que hi ha dues fonts de cavis en la població: el creixement vegetatiu que depèn de la natalitat, fecunditat i nupcialitat; i els moviments migratoris.
Els canvis demogràfics recents i més importatns a Catalunya són:
a) Pel que fa a l’evolució de la població, entre 1981 i 1995/6 s’ha produït una caiguda en picat del ritme de creixementreal, fins al punt que s’ha situat molt a prop del creixement zero, o fins i tot, del creixement negatiu (pèrdua de població). A partir del 1996 es dóna una recuperació del creixement de la població gràcies a la recuperació econòmica, la immigració i el creixement de la taxa de natalitat.
b) Pel que fa a l’estructura de la població, destaquem els canvis produïts per grups d’edat. El grupinfantil (mensy de 15 anys) ha perdut pes, mentre que el guanya la població vella (65 o més anys), tot i que des del 2002 hi ha un cert canvi de tendència. El grup d’edat adulta (dels 15 als 64 anys) també incrementa el seu pes.
Aquests dos canvis dibuixen una tendència futura envers un envelliment de lapiràmide de població, que dificultarà el relleu generacional natural. A més, l’envelliment téprofundes conseqüències econòmiques, polítiques, socials i culturals.
A la següent taula es pot observar el creixement real de la població espanyola i catalana al llarg del segle XX, que ha estat força espectacular. A l’Estat, l’increment de la població de dret total ha estat d’un 229.4%. A Catalunya, l’augment ha estat d’un 343.4%.
[pic]
Es pot observar, que el pes demogràfic de Catalunya enel conjunt espanyol s’ha incrementat de manera ostensible: si el 1900 la població catalana representava el 10.5%, el 2000 va pujar fins al 15.46%, arribant a un 15.95% el 2007.
A nivell català, l’augment del pes de la província de Barcelona passa d’un 53% a un 77.6%, fins a representar, amb un suau descens, el 73.95% al 2007. Tarragona i Girona tenen una evolució força similar, amb uncreixement regular; mentre que Leida creix de manera molt més lenta.
A partir d’aquesta taula es calculen les taxes de variació entre cada parell de períodes consecutius.
[pic]
Els increments a Catalunya són superiors respecte a Espanya tots els anys referenciats des de 1998. Tarragona és la que té les majors taxes de variació des del 2000. Lleida és la que menys per al mateix període.
Lataula següent ens mostra el creixement real comarcal entre 1981 i 2007:
[pic]
[pic]
Del període 1991 al 2001 destaquem la pèrdua absoluta d’habitants que registra el Barcelonès, i l’augment que es dóna en les comarques que l’envolten: Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i el Garraf. Al 2007 s’ha produït un canvi de tendència. També convé remarcar la importància dels...
1. Presentació.
La demografia és cada cop més indispensable per a un coneixement acurat de l’estructura econòmica, política, o cultural de qualsevol país. En aquest apartat, l’objecte d’estudi sónles tres darreres dècades, des de 1981 fins al 2007; una etapa cornològica que presenta transformacions demogràfiques sense precedents.
S’han emprat les fonts estadístiques clàsiques, com els censos de població, els padrons municipals, les enquestes, així com altres publicacions elaboras per organismes oficials com l’Institut Nacional d’Estadística (INE) o l’Institut Estadístic de Catalunya(IDES-CAT).
Les fonts bàsiques de l’estructura de la població són els censos de població (que es fan cada 10 anys) i els padrons municipals (que es fan cada 5 anys). A partir del 1996, les xifres oficials de població s’obtenen anualment dels municipis, cada 1 de gener.
2. Estructura poblacional: demografia i movients migratoris
1. Principals trets demogràfics
Per analitzarl’estructura de la població i els seus canvis, cal tenir en compte que hi ha dues fonts de cavis en la població: el creixement vegetatiu que depèn de la natalitat, fecunditat i nupcialitat; i els moviments migratoris.
Els canvis demogràfics recents i més importatns a Catalunya són:
a) Pel que fa a l’evolució de la població, entre 1981 i 1995/6 s’ha produït una caiguda en picat del ritme de creixementreal, fins al punt que s’ha situat molt a prop del creixement zero, o fins i tot, del creixement negatiu (pèrdua de població). A partir del 1996 es dóna una recuperació del creixement de la població gràcies a la recuperació econòmica, la immigració i el creixement de la taxa de natalitat.
b) Pel que fa a l’estructura de la població, destaquem els canvis produïts per grups d’edat. El grupinfantil (mensy de 15 anys) ha perdut pes, mentre que el guanya la població vella (65 o més anys), tot i que des del 2002 hi ha un cert canvi de tendència. El grup d’edat adulta (dels 15 als 64 anys) també incrementa el seu pes.
Aquests dos canvis dibuixen una tendència futura envers un envelliment de lapiràmide de població, que dificultarà el relleu generacional natural. A més, l’envelliment téprofundes conseqüències econòmiques, polítiques, socials i culturals.
A la següent taula es pot observar el creixement real de la població espanyola i catalana al llarg del segle XX, que ha estat força espectacular. A l’Estat, l’increment de la població de dret total ha estat d’un 229.4%. A Catalunya, l’augment ha estat d’un 343.4%.
[pic]
Es pot observar, que el pes demogràfic de Catalunya enel conjunt espanyol s’ha incrementat de manera ostensible: si el 1900 la població catalana representava el 10.5%, el 2000 va pujar fins al 15.46%, arribant a un 15.95% el 2007.
A nivell català, l’augment del pes de la província de Barcelona passa d’un 53% a un 77.6%, fins a representar, amb un suau descens, el 73.95% al 2007. Tarragona i Girona tenen una evolució força similar, amb uncreixement regular; mentre que Leida creix de manera molt més lenta.
A partir d’aquesta taula es calculen les taxes de variació entre cada parell de períodes consecutius.
[pic]
Els increments a Catalunya són superiors respecte a Espanya tots els anys referenciats des de 1998. Tarragona és la que té les majors taxes de variació des del 2000. Lleida és la que menys per al mateix període.
Lataula següent ens mostra el creixement real comarcal entre 1981 i 2007:
[pic]
[pic]
Del període 1991 al 2001 destaquem la pèrdua absoluta d’habitants que registra el Barcelonès, i l’augment que es dóna en les comarques que l’envolten: Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i el Garraf. Al 2007 s’ha produït un canvi de tendència. També convé remarcar la importància dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.